Ding dong…, Comencem a sentir la campaneta del pare Noel, el nen Jesús es mou amb impaciència desitjós per veure el seu primer dia, els camells dels reis mags comencen la seva aventura… Tot són llums, colors, sentiments, família, amics, àpats d’aquells que es planifiquen amb llista, i tot... en dosi XXL!
El Nadal és època d’excessos, no ho neguem. Uns excessos que molts gaudeixen i altres no tant. Excés, sobretot, de tradició. Del que se suposa que “toca” en aquests dies, i a vegades pot venir de gust i altres no tant. Ens permetem oferir-te algunes idees per sobreviure a tot plegat:
- Sembla que són dies per tots menys per tu: les compres, la cuina, els àpats i reunions a casa d’uns i altres, dels propis i dels “polítics”, tot el que se suposa que hauries d’haver acabat a final d’any i no has enllestit... Prou! Relaxa’t, reserva’t com a mínim 15 minuts diaris per a fer allò que més t’agradi. I fes-ho a consciència. Regala-t’ho, ja que és època de regals.
- La família. Són dies en que trobem a faltar molt als que ja no hi són. Al nadal... tot es fa més gran, tot s’intensifica. Tenim les emocions a flor de pell i necessitem notar el caliu dels nostres, dels nostres de veritat. Ho hem après així. I, potser aquella persona que tant estimem ja no hi és, va morir. Estem tristos i se suposa que per Nadal hem d’estar contents, il·lusionats, pensant en regals i sorpreses... Podem permetre’ns estar tristos?. Sí, podem estar tristos si ho sentim així. Podem fins i tot recloure’ns totes les festes a plorar la pèrdua de la persona estimada. Però això darrer no ens faria pas sentir millor. Posar un límit a la tristor i al record ajuda a formar més part del present, a valorar i honorar també als qui sí tenim amb nosaltres. Si la pèrdua és molt intensa o molt recent podem dedicar una estona diària a pensar en la persona estimada; podem, per exemple escriure-li una carta, cada dia un breu fragment, com si hi parléssim, o estar una estona diària en aquell lloc que compartíem... Però acceptem també el caliu i el suport dels qui sí tenim a prop.
- Seguint amb la família, ens pot passar el contrari... Potser “ens sobra” algú dels qui sí hi són?. Sovint toca compartir àpats amb membres de la família amb els qui no compartiríem ni un cafè. En primer lloc, deixem de banda el “toca”. Si hi anem és perquè hem decidit fer-ho. Potser per complir amb el que la major part de la família espera, o potser perquè sí ens ve molt de gust compartir amb els altres comensals... O potser per fer feliç a algun membre de la família per qui la major il·lusió és veure la família unida per Nadal. El cas és que si tenim present que és una opció personal i el perquè, serà molt més fàcil relativitzar algunes presències negatives, prendre’ns-les fins i tot amb un punt d’humor (o cinisme?) i gaudir del que sí ens ha portat allà.
- La gestió de la dieta. Portem mesos intentant baixar els “beneficis” de l’estiu i ara... els torrons, els canelons, el cava... Si no et vols passar el Nadal en reclusió, assumeix que guanyaràs una mica de pes. Però que això no sigui una excusa. Podem menjar de tot si vigilem les quantitats i els moments. El període nadalenc són gairebé tres setmanes, o dos mesos si ens guiem per les lluminàries del carrer o els anuncis publicitaris, però els dies d’àpats assenyalats són això, dies, i es compten amb poc més d’una mà.
I ara sí.... l’equip de l'INSTITUT MYRIOS us desitja un Feliç Nadal, viscut i gaudit com cadascú prefereixi!
Meritxell Pacheco
