Demanar ajuda professional no sempre és fàcil, podem dir que és de valents, doncs prèviament un mateix ha hagut de reconèixer que no està bé.
No existeix una obligació ni una norma clara sobre quan és el moment d’anar a un psicòleg, és una decisió personal de cadascú, doncs cada persona és diferent i un mateix problema pot afectar de manera distinta a cada persona i fins i tot a la mateixa persona en funció del moment.
Generalment, el motiu principal que fa decidir-se a demanar ajuda és el fet de no sentir-se bé amb un mateix, ja sigui per motius físics o emocionals. Quan sentim que no tenim més recursos per a afrontar la situació, per resoldre determinats problemes o preocupacions (laborals, familiars o socials), i paral·lelament les emocions de la pròpia situació ens desborden.
Altres situacions on seria aconsellable visitar a un psicòleg serien:
- Quan sentim que les pors, les emocions de tristesa, la sensació de cansament o d’estrès, no responen a una situació puntual, sinó que es presenten a diari i ens limiten la nostra qualitat de vida.
- Quan experimentem sentiments depressius que ens estan dificultant sortir al carrer, trobar-li sentit a la vida, aixecar-nos cada dia o complir amb les nostres obligacions...
- Quan sentim una por que ens domina, una por irracional per exemple a que ens pugui passar alguna cosa. Aquesta tampoc permet gaudir del dia a dia doncs ens fa evitar coses com parlar en públic, anar a llocs tancats o oberts, anar sols, veure determinats animals, etc.
- Quan experimentem pensaments obsessius que de forma no desitjada interfereixen en les nostres tasques quotidianes: si no suportem que les coses no siguin com havíem previst, si és impensable deixar lloc a la improvisació o ens preocupa en excés que determinades coses estiguin netes (les mans, la roba, etc.) i/o sentim por a contagiar-nos d’alguna malaltia i somatitzem quan sentim a parlar d’alguna, si hiperfreqüentem la consulta del metge o tenim conductes repetitives i poc comuns (comprovacions, etc.).
- Addiccions en general (a substàncies, al joc, a internet, etc.).
- Trastorns psicosomàtics, és a dir, molèsties físiques sense causa orgànica com problemes gàstrics i intestinals, migranyes, dolors en diferents parts del cos, pressió al pit, augment de la freqüència cardíaca, hiperventilació o respiració molt superficial i accelerada, sudoració, etc.
- Trastorns de la conducta alimentària.
- Processos de dol per pèrdua d’un familiar o d’una persona molt propera, per ruptura de parella o infidelitat, per canvi de país, etc.
Però la cosa no acaba aquí, existeixen moltes altres raons per les quals pot ser aconsellable demanar ajuda: si sentim que ens costa gestionar les nostres emocions (excés d’irritabilitat o de ganes de plorar), si tenim dificultats per dormir, per concentrar-nos o bé ens falla la memòria, si ens costa expressar sentiments, si no sabem dir que no i posar límits als altres, si ens queden coses del nostre passat per resoldre, si tenim problemes de parella, etc.
En definitiva, quan vivim una situació personal o familiar que ens genera malestar i no trobem la forma de sortir-nos-en.
Sandra Ger
