Sovint sentim a parlar de l’ansietat i ho atribuïm a nervis, a malestar, a estrès… Però què és exactament? En realitat l’ansietat és una resposta natural del nostre organisme davant situacions de perill. Aquesta reacció es composa d’un augment sobtat del batec cardíac, acompanyat d’un increment del ritme de la respiració. La musculatura de les extremitats rep llavors l’aportació de sang i oxigen necessari per a la seva tensió, la qual cosa permet preparar-se per a la defensa o la fugida d’aquell perill.
Però què passa quan aquesta reacció es produeix sense que hi hagi la presència d’un perill real? En aquest cas ens referirem a un trastorn d’ansietat. S’estima que al voltant del 20% de la població mundial pateix un trastorn ansiós i generalment sense ser-ne conscients.
L’augment de la respiració que suposa un atac d’ansietat comporta una hiperventilació de l’organisme, la qual cosa genera entre altres símptomes: mareig, malestar, inestabilitat, tremolor, suor freda, etc. Però els símptomes físics de l’ansietat poden arribar a tenir múltiples formes: opressió al pit, taquicàrdia, palpitacions, falta d’aire, parestèsies, molèsties a l’estómac, nàusees, vòmits, tremolor de les mans, tensió i rigidesa muscular, cansament, …
Els símptomes psicològics que acompanyen l’ansietat són: inquietud, sensació d'amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, despersonalització, por a perdre el control, recels, sospites, incertesa, etc.
L’ansietat ens porta finalment a un patiment i per tant a un intent d’evitar la situació que ens genera la inquietud. Per poder resoldre l’ansietat és important prendre consciència de quin és l’element o la situació que la dispara, quines experiències passades (recents o més llunyanes en el temps) hi ha associades a aquesta situació, quines idees o pensaments apareixen de forma automàtica al nostre cap i quines emocions ens generen aquestes. Treballar en aquests aspectes de forma precoç és la millor manera per a resoldre l’ansietat i per a disminuir la seva intensitat i freqüència. Les tècniques cognitiu-conductuals i de relaxació o mindfulness contribueixen molt positivament a la seva millora. En casos greus, el tractament farmacològic és necessari doncs permet el treball psicològic de fons, que és el que generarà les estratègies necessàries per a la bona resolució del trastorn i la prevenció de possibles recaigudes.
En posteriors posts us seguirem informant d’aspectes més específics per apropar-vos al coneixement d’aquest trastorn que afecta a una part important de la nostra població (inclosa els infants), i que tot i la seva gravetat, es pot tractar i resoldre!
Laia Garcia
Des de l’Institut Myrios disposem d’un equip de professionals altament qualificat disposat a atendre-us, realitzant una valoració i si cal un tractament per revertir la situació. Estarem a la vostra disposició al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a info@institutmyrios.com.
