No és cap novetat que cada dia s’endarrereix més l’edat d’inici de la maternitat/paternitat al nostre país, ni tampoc que, sovint per aquest motiu, cada vegada són més les parelles que es troben amb dificultats per a concebre i tenir fills. Paral·lelament, la ciència ha avançat molt els darrers anys i cada vegada ofereix més possibilitats de tractaments per ajudar a les parelles i a les persones individuals (monoparentalitat), a fer realitat el seu desig de ser pares quan ho volen.
Però com viuen les parelles aquest procés?
La infertilitat és una clara font d’estrès que té un fort impacte en la persona i pot afectar també a la relació de parella. Quan una parella viu aquest procés, no només passa per la infertilitat sinó que sol anar acompanyada d’un procés de diagnòstic, de moltes decisions, possiblement també de tractaments de reproducció assistida, etc. amb totes les inquietuds i ventall d’emocions que cadascuna d’aquestes fases genera individualment i a la parella.
Generalment, quan el procés de recerca no dóna el resultat esperat, ja s’inicia un malestar, però sovint s’hi suma també el diagnòstic que pot acabar produint una crisi. Els tractaments en canvi, d’entrada solen generar esperances, en funció de cada parella, però la vivència durant aquests tractaments anirà canviant. Al llarg del procés solen aparèixer diverses emocions que van des de l’esperança i l’alegria quan es reben bones notícies, a l’angoixa, la por, la frustració, la impaciència i la incertesa davant altres fases del procés com la presa de decisions o l’espera de resultats.
Malgrat cada parella és diferent i pot reaccionar també de diverses maneres davant d’un procés com aquest, cal tenir en compte que la situació genera estrès i molta pressió. Generalment, a banda de les emocions que internament visqui cadascú, també s’han de realitzar un gran nombre de visites mèdiques, a vegades s’han de sotmetre a medicació, a relacions sexuals programades, etc. i tot plegat afecta a la comunicació entre la parella, a la seva vida sexual, entre d’altres esferes, i pot suposar una prova de foc per a l’estabilitat de la mateixa.
En els darrers anys s’ha demostrat, que resulta de gran importància un acompanyament psicològic al llarg d’aquest procés, ja que permet millorar l’equilibri emocional de la persona i també de la parella i a més, sovint té repercussió en els resultats dels tractaments. Aquest acompanyament permet gestionar les emocions que individualment i/o com a parella van apareixent al llarg del procés, prevenint les respostes d’estrès i les crisis de parella.
Com es realitza l’acompanyament psicològic en els casos d’infertilitat?
Més concretament, en aquests casos la psicologia pot ajudar a dotar d’estratègies i apoderar a la persona per afrontar el procés de la forma més adequada possible:
- Permet reduir els nivells de malestar i estrès.
- Ajuda a relaxar el cos i sobretot la zona que té a veure amb la concepció i gestació per tal que sigui més sensible i receptiva als tractaments.
- Atén i acompanya el procés de dol que genera el diagnòstic i els resultats negatius.
- Permet prendre consciència de les emocions que apareixen en cadascú i proporciona recursos per a gestionar-les.
- Treballa l’empatia entre els membres de la parella i promou la comunicació entre ells per enfortir-ne els vincles.
- Ofereix acompanyament i suport en la presa de decisions.
Sandra Ger (Especialista en processos d’infertilitat i parella)
A l’Institut Myrios oferim atenció especialitzada en aquestes situacions, realitzant un acompanyament a les persones i a les parelles que es trobin en aquestes circumstàncies. Estarem a la vostra disposició al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a info@institutmyrios.com.
