Recentment he tingut el privilegi de participar amb a moderadora en la taula rodona "Ser adolescent avui", organitzada per la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramon Llull), en el marc del cicle de conferències sobre adolescència que Blanquerna organitza durant el present curs acadèmic. La taula pretenia aportar un enfocament integral sobre els adolescents d'avui, tan des de l'àmbit social i familiar, educatiu, com de la salut. La participació implicada de professionals dels diferents àmbits, el Sr. Jaume Funes, el Dr. Pau López i el Dr. Eduard Serrano, van afavorir que això es produís.
Moderar el debat entre ells i també amb el públic assistent, sobre aquest tema que mai s'esgota, m'ha portat a diferents reflexions que m'agradaria compartir amb vosaltres.
Els adolescents són un repte permanent i és saludable que sigui així. Ells són el reflex de la societat i estan en un moment de crisi existencial que els adults hem de poder acompanyar des de la comprensió, des de l'estar allà incondicional. Les crisi sempre son una oportunitat per l'evolució personal.
Per tal de poder fer front a aquesta crisi hem de poder oferir als nostres adolescents un entorn protector i saludable en el que créixer segurs, però alhora els hem de cridar a afrontar reptes, a anar-se convertint, poc a poc, en persones autònomes. En aquest sentit, és important relacionar-s'hi des de la distancia òptima: suficientment propers i afectuosos, alhora que deixant prou espai per a que puguin experimentar els límits i dimensions de la identitat que estan construint.
Tot i l’oferiment d’aquest entorn segur i protector, es constata que les consultes en salut mental per adolescents s’han incrementat en un 28% en els darrers 5 anys. És que patologitzem processos normals? És que per les dificultats de conciliació família-feina els pares ja no tenim espais per a conversar amb els fills? O és que pares i professionals estan més i millor informats i formats i per això poden detectar quan cal demanar suport?. A la taula hi va haver controvèrsia sobre aquest punt, opinions divergents. La meva l’expresso molt clarament: no hem de patologitzar, ni etiquetar, i els pares fem mans i mànigues per a poder trobar un temps de qualitat amb els fills que les mesures polítiques no ens faciliten prou, però alhora no hem de tenir complexes en demanar assessorament quan és necessari. Hi ha adolescents i famílies que sí ho necessiten i quan les famílies adolescents arriben a situacions frustrants i s’encallen, han de poder trobar-se amb professionals especialitzats que els ajudin a sortir enfortits de la crisi.
Hem de poder seguir treballant per a que els adolescents d’avui siguin el que vulguin ser però sobretot perquè tenen molts reptes a afrontar i han de poder-ho fer amb tot el suport que mereixen i necessiten. Estan en un moment de recerca de sentit i aquesta es pot fer de moltes maneres, millor acompanyats, des de la distància òptima, per a que balenes com la que hem conegut aquesta setmana, la balena blava, passin ben lluny del nostre mar...
Dra. Meritxell Pacheco
En propers posts us parlarem del fenomen de la Balena blava, un esdeveniment a vigilar per a que no el pateixin els nostres fills. Adolescents i pares cal que n'estiguin al corrent per a no caure-hi. Davant qualsevol orientació o consulta, a l'Institut Myrios podeu comptar amb professionals altament qualificats per a assessorar-vos. Estarem a la vostra disposició al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a info@institutmyrios.com.
