L'adoptat té una vida prèvia a la seva arribada a la família adoptiva, més o menys satisfactòria i sovint greument carenciada, però sempre hi ha història prèvia al moment de l'adopció, fins i tot en el cas dels nens adoptats en néixer.
"No som pàgines en blanc" comenta Saroo a la seva mare adoptiva. El protagonista de la pel·lícula Lion (2016), dirigida per Garth Davis, i basada en l'autobiografia de Saroo Brierley: A long way home (2013) en la qual el protagonista relata com es va perdre als cinc anys i es va quedar adormit en un tren que el va portar a Calcuta, a 1600 km de casa, i sense que ell pogués identificar els noms i llocs que li permetessin tornar. Després de moltes situacions dramàtiques acaba sent adoptat, un any després, per una parella australiana. Vint anys més tard i arran d'un fet casual, Saroo decideix buscar a la seva família biològica. Com Saroo Brierley afirma en el seu llibre: "per saber qui ets has de saber d'on véns".
Recentment he tingut el privilegi de participar, conjuntament amb la Dra. Marta Reinoso, en un debat sobre la pel·lícula LION, en el context del cicle de cinefòrums amb el qual els estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Universitat Oberta de Catalunya, han celebrat el 15 aniversari dels seus estudis de Psicologia. Ha estat una experiència molt intensa en què hem pogut comentar, conjuntament amb els tweets dels participants, els aspectes més rellevants de la pel·lícula.
LION abasta moltíssims aspectes rellevants de la vida de l'adoptat. El principal, al meu entendre, la necessitat de coherència narrativa en la construcció de la identitat de tot ésser humà. No només sóc qui sóc ara mateix sinó també construeixo la meva identitat a partir de la manera en què em narro la meva història passada i com anticipo el meu futur. És un procés que es dóna en la relació amb els altres, no individualment. En la pel·lícula ens mostren per exemple, com tot l'amor rebut en la primera infància és un important factor de protecció davant les adversitats. També com el posicionament subjectiu de Saroo en la seva família adoptiva com el fill agraït que no dóna problemes, contribueix al fet que Saroo inicií la cerca dels seus orígens en solitari, sense el suport dels seus pares i / o dels professionals que li haguessin fet el camí molt més suportable.
Un aspecte molt rellevant que els professionals que treballem amb primera infància hem de tenir molt present és el paper de l'experiència sensorial en la construcció de les vivències. Encara que els nens molt petits tinguin poc desenvolupat el llenguatge, tota l'experiència que els arriba a través dels sentits (una abraçada, una olor, una carícia ...) genera un tipus de coneixement pre-verbal del que la persona sovint no és conscient però que està en la base del desenvolupament posterior. Sabuda és, per exemple, la connexió entre l'olor, l'emoció i la memòria, a partir de les diverses estructures cerebrals implicades. En la pel·lícula veiem com quan Saroo veu casualment un Jalebi (postres hindú) i l'olora, això desencadena una intensa emoció i el record del seu germà dient-li "algun dia et compraré molts Jalebi".
Un fil conductor de tota la pel·lícula és la resiliència que mostra Saroo, tant de nen com posteriorment en la seva joventut. Entesa la resiliència com la capacitat d'adaptar-se, de suportar les dificultats i fins i tot de poder-se veure enfortit per elles, a LION ens mostren a Saroo com un nen i un jove resilient que no desisteix tot i les traumàtiques experiències amb les que li sorprèn la vida. Els forts vincles afectius en la primera infància, la presència de referents clars i afectius, contribueixen a generar a en Saroo la confiança bàsica necessària per tal de poder explorar, per afrontar i no desistir. La comunicació sincera i empàtica amb els seus pares adoptius contribueix també al fet que Saroo sigui un jove-adult tenaç i decidit, encara que la seva necessitat de no fer mal a qui més l’estima el porti a emprendre en solitari tan dificultosa cerca.
Dra. Meritxell Pacheco
En el següent enllaç trobareu el vídeo del cineforum.
Referències:
Brierley, Saroo (2013) A Long Way Home. Viking. Melbourne, Austràlia. ISBN 9780670077045 (publicat en espanyol per Edicions Península, i també en e-book)
