Parlar de flors a les Rambles de Barcelona era abans un fet alegre. Històricament ha estat un espai de la nostra ciutat dedicat a les flors, i per això d’aquí també es va desprendre el nom popular de “la Rambla de les flors”. No obstant, des del 17 d’agost ha pres un nou significant relacionat amb la por, la mort, les pèrdues i la tristesa. Els atemptats terroristes, siguin del tipus que siguin, generen un trencament en l’estatus de seguretat dels éssers humans: el que fins llavors ens havia transmès normalitat i seguretat deixa de ser-ho. Això suposa una incertesa difícil de tolerar. Per això busquem respostes que ens permetin donar un sentit (un significat) a allò que ha succeït.

Si nosaltres com a adults necessitem d’aquest procés, és obvi pensar que els nens també ho necessiten. Per altra banda, també és cert que els nens no són adults, i per tant els hem de poder explicar les coses de manera que ells les puguin entendre. Així doncs, com ho fem? Aquí us donem unes quantes pautes orientatives:

• Els atacs perpetrats a Barcelona i Cambrils han suposat un acostament físic del terrorisme i això també ens dóna la oportunitat de parlar-ne amb ells posant-ne imatges reals que ells coneixen, com el carrer per on han passejat en algun moment.
• No enganyar o aïllar als nens de la informació com si fossin dins d’una bombolla perquè contràriament a la intenció que es busca amb aquesta estratègia, es pot generar més por i inseguretat. No és bo evitar el tema, i sí en canvi, procurar respondre les seves preguntes sense entrar en molts detalls, de forma directa i senzilla. A vegades inclòs hem de ser nosaltres, els adults, els que posem paraules a les seves inquietuds i ajudar-los a formular les preguntes.
• Cal atendre les seves emocions: por, tristesa, ràbia, etc. Acompanyar-los normalitzant aquestes emocions i compartint amb ells els nostres propis sentiments per a que vegin que és quelcom natural en aquestes situacions i que no se n’han d’amagar.
• Permetre que expressin les seves emocions tal i com els hi surti: plors, abraçades, enuig, ..., posant un cert límit si la manifestació pren una forma exagerada.
• Vigilar amb les imatges i els continguts sobre el tema al que accedeixen els nens en general, sobretot els més grans, que tenen accés a internet. Si bé es bo estar informats, no ho és el accedir a detalls o imatges massa explícits, podrien contribuir a la gestació d’un trauma.
• És important incorporar la idea de que aquests fets no són habituals, ans al contrari, i la idea de que qui genera aquest tipus d’atemptat és una minoria de la població. Aquest tema permet parlar amb nens més grans sobre el fanatisme religiós, i poder-los ajudar a relativitzar (per exemple, només una petita part dels musulmans recolzen el terrorisme islàmic).
• Transmetre la idea que en general la gent és bona. Si bé és cert que hi ha gent que busca imposar les seves idees a través de la violència.
• Si pregunten per si aquest fet es pot tornar a repetir, respondre la veritat, a la vegada que s’insisteix en els dos punts anteriors, que cerquen el donar tranquil·litat.
• Promoure, com s’ha fet en les manifestacions de Cambrils i Barcelona, la tornada a la rutina, perquè aquesta permet reprendre el fil de la normalitat i per tant de la seguretat i la tranquil·litat. Aquesta s’havia estroncat sobtadament amb l’acte terrorista. El missatge de “No tinc por” ha volgut i vol transmetre aquesta idea.
• Parlar de la dificultat per comprendre com a adult el perquè d’aquest tipus d’acte, sobretot amb els nens més grans, que són els que poden arribar a aquest tipus de raonament.
• Explicar que la nostra societat està organitzada també amb uns cossos de seguretat (policia local, guàrdia urbana, policia nacional, mossos d’esquadra, guàrdia civil) que vetllen pel benestar dels seus ciutadans i que arrel d’aquestes situacions reforcen la seva presència i milloren les seves actuacions.

 

Malgrat aquestes orientacions, també és bo estar atents a les reaccions dels nens posteriors a aquestes situacions i consultar amb l’especialista si s’observen alguns d’aquests indicis (quan abans eren inexistents) de manera rellevant i que es mantenen o augmenten amb el temps:

• Por, ansietat, inseguretat i dependència d’una altra persona per a realitzar les tasques quotidianes.
• Fer-se pipí al llit.
• Mostrar preocupació insistent per algunes imatges o records que puguin estar relacionades d’alguna manera amb els atacs.
• Tenir dificultats per a concentrar-se.
• Tenir símptomes físics com mal de panxa o mal de cap.
• Mostrar-se més irritable o fins i tot més desobedient.

 

Per últim us remetem a un programa especial informatiu per a nens que ha realitzat TV3 amb motiu dels atemptats terroristes i que porta per títol “Junts contra la por”, en el que s’atenen aquestes qüestions i que pot servir-vos de guia. Aquí us deixem el link: Programa especial Infok

 

Dra. Laia Garcia

Des de l’Institut Myrios estem a la vostra disposició per a oferir-vos suport i assessorament davant les inquietuds que pugueu tenir en relació amb les reaccions que aquests atemptats hagin pogut ocasionar en vosaltres o els vostres fills. A més, estem formats en EMDR, una teràpia específica que permet l'abordatge dels traumes.

No dubteu a posar-vos en contacte via correu electrònic a través de info@institutmyrios.com o via telefònica al 93 418 26 87/671 361 061.

 

Ens passem la major part de l’any treballant i desitjant que arribin les vacances, que representen una oportunitat per descansar i alliberar-nos de l’estrès de tot l’any. Però sovint, quan arriben les tan esperades vacances ens trobem que ens costa centrar-nos-hi, desconnectar de la feina i de tot allò que ens genera tensió i estrès la resta de l’any. Moltes vegades seguim connectats a la feina a través del mòbil i cada vegada és més freqüent trobar-nos a la tornada de vacances amb gent que ha fet vacances però no ha desconnectat. Sovint, seguim pendents del mòbil, del correu electrònic i les xarxes socials, i també del rellotge, la qual cosa no ens permet oxigenar-nos com caldria.

 

Sens dubte, tothom sembla ser molt conscient de la necessitat de desconnectar i alliberar tensions, però com sempre, la teoria és una cosa i la pràctica n’és una altra. Per tal de poder combatre la fatiga i l’estrès acumulat durant l’any, és necessari aconseguir desconnectar de forma significativa i no només a nivell físic sinó també a nivell mental. Tant és on anem o com de lluny viatgem, no n’hi ha prou amb estar físicament de vacances (a la muntanya, a la platja o de turisme a una altra ciutat) sinó que cal ser-hi amb plena atenció, és a dir, amb la ment centrada en les vacances i no en altres coses.

 

Com ho podem portar a terme?

Per a tots aquells que voleu que les vostres vacances us brindin l’oportunitat de desconnectar i descansar de les tecnologies, gaudint de la família, les relacions socials i d’aquelles activitats que la resta de l’any no podem fer amb tanta freqüència: llegir, gaudir de la natura, etc. Us plantegem alguns consells per desconnectar a l’estiu:

-          No facis un salt al buit i planifica amb antelació: desconnectar-se no és fàcil, no sol fer-se de forma ràpida i convé pensar-hi amb antelació i de forma progressiva. Un no surt de la feina completament activat (amb preocupacions, temes pendents i tensions varies) i l’endemà es desactiva com per art de màgia. A més, a algunes persones, passar d’una forta activació a una inactivació total els pot generar encara més estrès. Per aquest motiu el més recomanable és anar preparant les vacances amb antelació, tancant temes pendents i connectant amb les vacances (preparant les rutes, la maleta i parlant-ne amb els altres). Fes una llista de tasques pendents i de les que caldrà prioritzar a la tornada, per tal de deixar-ho lligat. Delega també en els altres, allò que pugui sorgir quan tu siguis fora.

-          Anticipa quines són les xarxes, apps i altres temes que caldrà posar en “mode avió” mentre durin les vacances: el mòbil sol acompanyar-nos durant les vacances, però no cal que ho facin totes les seves funcions: no cal que rebem tots els missatges de correu, ni que tinguem accés a l’agenda de feina, ni que estiguem connectats a totes les xarxes social (sobretot si són de feina), ni a les apps que habitualment fem servir per feina. Et recomanem que totes aquestes funcions del mòbil quedin “amagades” per ajudar-te a desconnectar plenament. També és recomanable activar el “fora de l’oficina” al correu electrònic. Malgrat les indubtables avantatges que ens ofereix la tecnologia en molts àmbits (laboral, acadèmic i fins i tot personal), cal ser conscients també de les desavantatges que ens comporta no fer-ne un ús adequat, així que caldrà prendre’n distància si volem descansar a l’estiu.

-          Posa límits: marxar de vacances vol dir marxar en tots els sentits, i els altres també n’han d’estar informats per evitar missatges de whatsapp o trucades innecessàries que no permeten desconnectar.

-          Gaudeix dels altres i de tu: les vacances és un bon moment per passar temps i acostar-te als altres (als fills, la parella, els amics...) per això és recomanable planificar activitats amb ells però sense oblidar-nos de nosaltres mateixos, cal prestar atenció a allò que necessitem també nosaltres i permetre’ns-ho (caminar, llegir, dormir, etc.).

Dra. Sandra Ger

Des de l’equip de Myrios us desitgem unes bones vacances. Tant l’equip com les xarxes socials de Myrios marxarem aquest mes de vacances i tornarem al setembre amb més i renovades energies. Bon estiu!

L'adoptat té una vida prèvia a la seva arribada a la família adoptiva, més o menys satisfactòria i sovint greument carenciada, però sempre hi ha història prèvia al moment de l'adopció, fins i tot en el cas dels nens adoptats en néixer.

 

"No som pàgines en blanc" comenta Saroo a la seva mare adoptiva. El protagonista de la pel·lícula Lion (2016), dirigida per Garth Davis, i basada en l'autobiografia de Saroo Brierley: A long way home (2013) en la qual el protagonista relata com es va perdre als cinc anys i es va quedar adormit en un tren que el va portar a Calcuta, a 1600 km de casa, i sense que ell pogués identificar els noms i llocs que li permetessin tornar. Després de moltes situacions dramàtiques acaba sent adoptat, un any després, per una parella australiana. Vint anys més tard i arran d'un fet casual, Saroo decideix buscar a la seva família biològica. Com Saroo Brierley afirma en el seu llibre: "per saber qui ets has de saber d'on véns".

 

Recentment he tingut el privilegi de participar, conjuntament amb la Dra. Marta Reinoso, en un debat sobre la pel·lícula LION, en el context del cicle de cinefòrums amb el qual els estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Universitat Oberta de Catalunya, han celebrat el 15 aniversari dels seus estudis de Psicologia. Ha estat una experiència molt intensa en què hem pogut comentar, conjuntament amb els tweets dels participants, els aspectes més rellevants de la pel·lícula.

LION abasta moltíssims aspectes rellevants de la vida de l'adoptat. El principal, al meu entendre, la necessitat de coherència narrativa en la construcció de la identitat de tot ésser humà. No només sóc qui sóc ara mateix sinó també construeixo la meva identitat a partir de la manera en què em narro la meva història passada i com anticipo el meu futur. És un procés que es dóna en la relació amb els altres, no individualment. En la pel·lícula ens mostren per exemple, com tot l'amor rebut en la primera infància és un important factor de protecció davant les adversitats. També com el posicionament subjectiu de Saroo en la seva família adoptiva com el fill agraït que no dóna problemes, contribueix al fet que Saroo inicií la cerca dels seus orígens en solitari, sense el suport dels seus pares i / o dels professionals que li haguessin fet el camí molt més suportable.

 

Un aspecte molt rellevant que els professionals que treballem amb primera infància hem de tenir molt present és el paper de l'experiència sensorial en la construcció de les vivències. Encara que els nens molt petits tinguin poc desenvolupat el llenguatge, tota l'experiència que els arriba a través dels sentits (una abraçada, una olor, una carícia ...) genera un tipus de coneixement pre-verbal del que la persona sovint no és conscient però que està en la base del desenvolupament posterior. Sabuda és, per exemple, la connexió entre l'olor, l'emoció i la memòria, a partir de les diverses estructures cerebrals implicades. En la pel·lícula veiem com quan Saroo veu casualment un Jalebi (postres hindú) i l'olora, això desencadena una intensa emoció i el record del seu germà dient-li "algun dia et compraré molts Jalebi".

 

Un fil conductor de tota la pel·lícula és la resiliència que mostra Saroo, tant de nen com posteriorment en la seva joventut. Entesa la resiliència com la capacitat d'adaptar-se, de suportar les dificultats i fins i tot de poder-se veure enfortit per elles, a LION ens mostren a Saroo com un nen i un jove resilient que no desisteix tot i les traumàtiques experiències amb les que li sorprèn la vida. Els forts vincles afectius en la primera infància, la presència de referents clars i afectius, contribueixen a generar a en Saroo la confiança bàsica necessària per tal de poder explorar, per afrontar i no desistir. La comunicació sincera i empàtica amb els seus pares adoptius contribueix també al fet que Saroo sigui un jove-adult tenaç i decidit, encara que la seva necessitat de no fer mal a qui més l’estima el porti a emprendre en solitari tan dificultosa cerca.

 

Dra. Meritxell Pacheco

En el següent enllaç trobareu el vídeo del cineforum.

 

Referències:

Brierley, Saroo (2013) A Long Way Home. Viking. Melbourne, Austràlia. ISBN 9780670077045 (publicat en espanyol per Edicions Península, i també en e-book)

Què és l’estimulació o la rehabilitació cognitiva?

És una intervenció neurorehabilitadora que permet generar a través d’una sèrie d’exercicis, una activitat cerebral de les funcions mentals superiors, que permet reforçar-les. Aquestes funcions són les que ens fan més humans, doncs ens permeten realitzar moltes activitats elaborades que utilitzem en el nostre dia a dia sense ser-ne conscients. Entre elles podríem enumerar les següents: memòria, atenció, llenguatge, planificació, flexibilitat cognitiva, raonament, abstracció, seqüenciació, percepció (gnòsies), càlcul, moviments simples i complexos (pràxies), ...

 

Quan es necessita realitzar una estimulació o una rehabilitació cognitiva?

De la mateixa manera que quan tenim un dolor físic o muscular requerim de la intervenció de l’especialista, un traumatòleg, o un fisioterapeuta,... quan es donen dificultats o alteracions a nivell cerebral, després de l’atenció neurològica (neuròlegs, neurofisiòlegs, neurocirurgians), pot ser necessària la intervenció per part d’un neuropsicòleg. Aquest especialista és l’encarregat d’avaluar a la persona que ha patit un accident vascular cerebral (AVC) o un traumatisme cranioencefàlic (TCE) o un consum perllongat de drogues (addicció), o simplement la sospita de pèrdues de memòria, o un retard en el neurodesenvolupament, o davant de dificultats associades a un síndrome en la infància (síndrome de down, síndrome de Prader Willi, síndrome d’Angelman, síndrome de X Fràgil, trastorn de l’espectre de l’alcoholisme fetal (TEAF), etc.), i explorar quines activitats manté intactes i quines han estat afectades. Així, pot dibuixar un mapa dels punts forts i les alteracions que presenta la persona i dissenyar un pla d’intervenció individualitzat que permeti estabilitzar la situació i per tant, alentir les pèrdues (estimulació), o bé millorar la situació adquirint de nou, en la mesura del possible, aquelles capacitats perdudes o no adquirides (rehabilitació).

Un altre element a tenir en compte en el quan acudir al neuropsicòleg és que els estudis ens demostren que com més aviat comencem la intervenció, millors en poden ser els resultats. Doncs la plasticitat cerebral n’és un element clau, però el temps que passi sense posar-hi remei pot ser del tot contraproduent per a la millora.

Qui pot necessitar d’aquest tipus d’intervenció?

Com es pot despendre de l’enumeració prèvia de les situacions que requereixen de l’atenció neuropsicològica, abarca des de la infància fins a la vellesa. En qualsevol cas, a part de la implicació del propi usuari serà necessari el treball amb els familiars (sobretot en l’etapa de la infància i la vellesa), per ajudar-los a prendre consciència de la situació, a orientar-los en la manera d’atendre al seu familiar, en implicar-los en l’estimulació o rehabilitació i en acollir les seves inquietuds, necessitats i dubtes.

De quins instruments disposem?

A més a més del treball amb full i paper (quaderns d’exercicis que recullen activitats diverses per al treball de les diferents funcions), cada cop més disposem d’eines més elaborades, entretingudes i motivadores per emprar en l’estimulació o rehabilitació neuropsicològica. Així, les aplicacions per a mòbils, tauletes i/o ordinadors ens ofereixen grans possibilitats que permeten seguir amb la intervenció també en el domicili. Doncs l’estimulació i/o rehabilitació no comença i acaba en la sessió amb el neuropsicòleg, sinó que és necessari seguir el treball en el domicili. Doncs com més es treballi millors poden ser els resultats.

Dra. Laia Garcia

 

A l’Institut Myrios disposem de la figura del neuropsicòleg que atén aquestes demandes per a la millora del benestar de la persona i dels seus familiars. Estem a la vostra disposició per a resoldre qualsevol dubte, al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a través del nostre correu info@institutmyrios.com.

Aquest dijous s’inicien les vacances escolars d’estiu, les més llargues de tot l’any, i amb aquestes, es planteja per a moltes famílies el problema de com conciliar la vida laboral i familiar, a banda de moltes altres qüestions com si cal que la canalla faci deures a l’estiu o no, si cal que hi hagi una rutina igual que durant el curs o si cal apuntar-los a un casal d’estiu o que es quedin amb els avis, etc.

Les vacances solen implicar un trencament amb la rutina habitual, per als nens haurien de ser un moment de desconnexió de la rutina acadèmica orientat a l’oci, al descans i a la diversió. La dificultat pot venir de com gestionar aquest període adequadament sense caure en l’avorriment i les discussions entre pares i fills sobre què fer, doncs el calendari escolar marca unes vacances de gairebé 3 mesos.

Què podem fer:

• El més important és planificar bé i amb temps aquestes vacances: un període tan llarg com aquest requereix planificació de l’oci i del temps lliure per evitar que els nostres fills/es no caiguin en l’avorriment, baralles, etc. I no passin tot el dia davant de la TV o la tablet. Convé fer una planificació d’allò que es vol fer i distribuir-ho de forma que sigui viable i permeti que la canalla tingui temps de descansar i gaudir.
• Planificar hàbits d’estudi: Sovint els pares ens pregunten què poden fer per a que als fills/es no se’ls oblidi res del que han après durant el curs. En aquest cas us diríem que la resposta depèn de cada cas. Si hi ha assignatures pendents, convé establir un horari d’estudi i repàs de les matèries. Si no hi ha assignatures pendents també convé intentar mantenir, tot i que de forma flexible, els hàbits de treball que s’han creat durant el curs per facilitar la tornada a l’escola al setembre.
• Potser no cal fer “deures” de la mateixa manera que durant el curs. És un bon moment per buscar activitats més creatives, vivencials, aprofitant el contacte amb l’aire lliure, alhora que fomentant la reflexió i el repàs dels aprenentatges (es pot fer per exemple, un diari o reportatge de les vacances com si fóssim periodistes, preparar el viatge o les vacances conjuntament, buscar algun llibre que els agradi, etc.).

• L’estiu és un bon moment per practicar tota mena d’esports, i en especial aquells que només es poden realitzar en aquesta època de l’any, i gaudir de les activitats a l’aire lliure.
• No caure en la sobrecàrrega d’activitats: Algunes famílies decideixen apuntar als fills als casals o colònies d’estiu, entre d’altres activitats, els quals poden ser una bona opció. Cal evitar però, caure en la sobrecàrrega del nen/a, així com evitar ser inflexible amb les activitats doncs cal recordar que és un temps de descans, reparador i d’oci.
• I sobretot, l’estiu és un moment per gaudir del temps en família, per realitzar activitats junts potenciant la comunicació entre pares i fills.

Dra. Sandra Ger

Les relacions de parella no són fàcils. En aquestes, tots dos membres de la parella es troben compartint un temps, un espai, uns interessos, ... amb punts de vista diferents. Aquests poden ser més o menys propers, però tots dos estaran influïts per la “motxilla” que cadascú porta. Aquesta “motxilla” està carregada d’experiències prèvies, sobretot relacionals, que han configurat uns aprenentatges al voltant del què és una parella, del que pot esperar d’aquesta, dels desitjos, esperances i idees sobre el ser parella que veuran la llum en la relació.

A vegades però, les relacions de parella no esdevenen sanes i un dels motius pot ser la Dependència Emocional. Segons el psicòleg i estudiós d’aquest fenomen, Walter Riso, la dependència emocional és el patiment que genera un aferrament excessiu, que suposa no gaudir de les relacions, “enganxar-se” excessivament i perdre la individualitat satisfactòria. Hi ha un major percentatge de dones que pateixen aquest problema que d’homes, però aquests últims no n’estan exempts. De fet, la qüestió de base no es troba en el sexe, sinó en l’autoestima. Una autoestima baixa predisposa a aquest tipus de relació. La persona es sotmet progressivament a l’altre per pròpia voluntat, perquè creu que és la manera adequada que li generarà benestar. Aquesta dependència es pot donar també en relacions d’amistat, companys, família i altres persones de l’entorn.

Hi ha una sèrie d’indicatius que poden orientar-vos per a reconèixer aquesta problemàtica:

• La teva felicitat o benestar es centra en una sola persona. És a dir, no ets capaç de gaudir d’altres situacions i/o relacions.
• La teva alegria depèn del tracte i la opinió que els altres tinguin sobre tu. Depens excessivament d’aquesta valoració.
• Evites mostrar-te assertiu, donant la teva opinió, per por al rebuig.
• Només et sents bé amb tu mateix si et sents estimat per la parella.
• Avantposes els desitjos dels altres als teus, perquè entens que aquesta és la forma d’estimar. Et sents responsable de la felicitat de l’altre, de tal manera que si l’altre no és feliç et pots arribar a sentir culpable.
• Sovint tens por de perdre aquella persona.
• Prefereixes patir abans que deixar a aquesta persona.
• Necessites tant a l’altre que requereixes de missatges constants d’estima per part seva, que et demostrin que l’importes.
• La parella es converteix en el centre de la teva vida, de tal manera que la resta de relacions perden importància i arribes a perdre-les.
• Vols tenir el control sobre la vida de l’altre per tal de no perdre’l.
• La relació et genera ansietat, per la por a perdre-la i perquè sempre en vols més i mai et satisfà prou.

Per tal d’establir relacions de parella sanes i satisfactòries seria important posar èmfasi en aconseguir els següents objectius:

1. No tinguis por a estar sol.
2. Posa’t al lloc dels altres, en aquest cas de la teva parella.
3. Redueix el teu estrès. Les tècniques de relaxació o mindfulness poden ser-te de gran utilitat.
4. Entrena la assertivitat; aprèn a dir NO, a expressar els teus desitjos i opinions.
5. Aprèn a cuidar de tu mateix; primer tingues cura de tu, abans de cuidar a l’altre. Això vol dir prioritzar les pròpies necessitats i atendre-les, i no esperar que l’altre les intueixi i les resolgui per tu.
6. Evita la idealització de qualsevol persona. Tots som humans i tenim els nostres defectes i la fantasia genera malestar en topar amb la realitat.
7. Procura el respecte i l’estima vers tu mateix, doncs és la millor manera per construir una relació d’igualtat basada en la salut.

Dra. Laia Garcia

 

Si necessites ajuda per a "desenganxar-te" d'una relació o si coneixes algú que ho requereixi, els professionals de l’Institut Myrios et podem ajudar. Pots fer-nos qualsevol consulta a través del telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a través del nostre correu info@institutmyrios.com.

Està demostrat que els nens que pateixen de TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat) milloren el seu rendiment quan estan en moviment. Per això molts taral·legen mentre estudien, o mouen els peus ... i més ho fan com més concentració necessiten per realitzar una tasca, quant major és l'esforç cognitiu requerit. Però això no està permès a l'aula perquè és clar, molestaria a la resta de nens.

Fa uns mesos, a l'escola Des Cédres, al Quebec, es va implantar l'ús dels pupitres- bicicleta per a nens amb TDAH. Els resultats estan sent espectaculars, els nens es relaxen durant i després de la pedalada, i la seva concentració millora. Molt més saludable que la metodologia de receptar medicació per controlar els símptomes. Però molt més car, aquest és el problema. Cada un d'aquests pupitres costa uns mil euros.

Òbviament, la major part de les escoles no es poden permetre adquirir pupitres bicicleta per als seus alumnes amb TDAH, però els resultats de l'escola canadenca ens haurien de fer reflexionar. Podem quedar-nos amb la idea d'incorporar el moviment -controlat i respectuós amb els companys- però amb un cost menor?. Existeixen en el mercat aparells per pedalar assegut, amb un cost molt inferior que el dels pupitres- bicicleta. ¿I l'ús del fidget spinner, la joguina de moda, que en tantes escoles ha estat prohibit?.

Falten estudis que evidenciïn que l'ús del fidget spinner millora la concentració, però comença a haver-hi alguns, amb resultats prometedors. Julie Schweitzer, en el seu article publicat el 2015 a la revista Child Neuropsychology, va concloure que els nens amb TDAH mantenien millor la seva atenció com més intensament usaven el fidget spinner. No obstant, això no succeïa en els nens sense TDAH.

Cal donar-li voltes al tema, incorporar el moviment a l'aprenentatge en el cas dels nens amb TDAH, com a part dels seus Plans Individualitzats per a l'aula. Els nens amb TDAH millorarien en rendiment i el clima de l'aula milloraria perquè la resta de nens patirien menys interferències dels seus companys i els professors podrien desenvolupar millor la dinàmica de l'aula. És cert que falta encara més evidència científica, però el camí es fa caminant. Petites proves pilot a l'escola poden donar lloc a grans avenços. Des de l’Institut Myrios ens oferim a col·laborar amb les escoles que vulguin iniciar aquest viatge ...

Dra. Meritxell Pacheco

 

Estarem a la vostra disposició al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a info@institutmyrios.com.

Tal com vam comentar en posts anteriors, l’ansietat és un problema que afecta a moltes persones tot i que no sempre per les mateixes causes. Per a tractar-la, entre d’altres coses sovint cal revisar els nostres hàbits de son, d’exercici i d’alimentació. Està demostrat que el que mengem afecta directament a com ens sentim física i emocionalment. I una part de l’ansietat que patim pot estar causada pel consum de diversos estimulants i per mancances en vitamines o minerals concrets.

Hi ha una sèrie d’aliments que convé limitar o consumir de forma moderada si es manté una dieta equilibrada:

• Estimulants (cafè, té, begudes amb cafeïna, extractes de guaranà, ginseng): aquests estimulen el sistema nerviós, sobreactiven l’organisme, i poden provocar per exemple ansietat, nerviosisme i/o insomni.
• Alcohol i cànnabis: són depressors del sistema nerviós que poden alterar negativament l’estat d’ànim, i en algunes persones crear ansietat hores després del seu consum.
• Greixos i xarcuteria (embotits, patés i foie-gras): un consum excessiu de greixos pot afavorir l’obesitat i elevar els nivells de colesterol, sotmetent al sistema cardiovascular a un esforç innecessari, la qual cosa pot incrementar alguna de les manifestacions de l’ansietat.
• Aliments rics en greixos saturats (mantega, formatge, llet sencera, gelats, cremes, greix de la carn, rebosteria industrial, oli de palma, etc.).
• Sal i sucre: la sal baixa el potassi del nostre cos, un mineral implicat en el funcionament del sistema nerviós i pot augmentar la pressió sanguínia. I pel que fa al sucre, està relacionat amb les conductes agressives, l’ansietat i la depressió. No conté nutrients essencials, és una font d’energia immediata per al cos però el sistema nerviós pot obtenir l’energia d’aliments amb sucre que aportin valor nutritiu (fruites, mel, algunes verdures, etc.).
• Additius i altres productes industrials utilitzats en el processament de menjar industrial. El nostre cos els processa amb més dificultat, a més durant el seu processament perden molts nutrients i vitamines.

D’altra banda, existeixen alguns aliments que cal procurar d’incloure en la dieta:

• Làctics (llet, iogurts i formatges) no excessivament greixosos.
• Carns (evitar les greixoses), peix, ous i derivats.
• Cereals, patates i llegums: especialment els derivats integrals (muesli, cereals integrals...). Convé augmentar el consum de fibra doncs sovint l’ansietat provoca diferents tipus de problemes digestius (malestar intestinal, estrenyiment, etc.).
• Verdures i fruites: aporten nutrients, minerals i vitamines imprescindibles, són fàcils de digerir i afavoreixen l’absorció de triptòfan (precursor de la serotonina, un neurotransmissor encarregat de regular l’ansietat).
• Aigua, sucs, sucs de verdures, infusions sense estimulants, fruits secs, oli d’oliva i llavors.

Finalment, cal tenir en compte alguns consells a l’hora de menjar, doncs és tant important el que mengem com la manera com ho fem:

• Procura menjar a un ritme adequat: no mengis ràpid, ni de peu, ni mentre camines. Fes-ho correctament assegut en una taula.
• No barregis plats: Menja el primer i després el segon, procura no barrejar-los.
• Mastega adequadament el menjar: assegura’t de que mastegues força vegades (com a mínim 15 o 20 vegades per mossegada).
• Evita atipar-te en excés: no convé sentir-se després inflat ni pesat.
• Esmorza bé: ajudarà a evitar el descens de sucre en sang (hipoglucèmia) que sol donar-se a mig matí i que pot provocar nerviosisme i irritabilitat.
• Fes entre 3 i 5 àpats al dia, que no siguin massa pesats i procura distribuir-los regularment al llarg del dia, per evitar descensos bruscos de glucosa.
• No et saltis cap àpat.
• Utilitza mètodes de cocció que permetin cuinar amb poc greix (planxa, graella, brasa, vapor, microones, etc.).
• Recorda aplicar el mindfulness: intenta assaborir cada mossegada, posa atenció en l’aspecte, els gustos, olors i textures dels aliments. Deixa’t sorprendre poc a poc...

Dra. Sandra Ger

Si teniu qualsevol consulta relacionada amb aquest o altres aspectes, a l’Institut Myrios estarem encantats d'orientar-vos. Estarem a la vostra disposició al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a info@institutmyrios.com.

En el post anterior us vam comentar una xerrada sobre adolescència i en ella us vam esmentar un fenomen que ha causat i causa preocupació a pares i professionals. Es tracta d’una altra notícia relacionada amb les xarxes socials i els adolescents: un joc que té la finalitat de portar al suïcidi a aquell qui es vegi reptat a fer-ho. Consta de 49 proves relacionades amb provocar-se autolesions i posar-se en situacions que generen patiment físic i psíquic, per acabar amb la que fa 50 que és la de cometre l’acte de suïcidi. Hi ha una figura que s’assegura de la consecució de cada repte i que en cas de voler abandonar el joc amenaça amb la persecució i la mort del participant. Esdevé així una nova manera d’utilitzar la fragilitat de l’adolescència (i fins i tot dels últims anys de la infància) i manipular a la persona per a portar-la vers un camí que fan algunes balenes blaves al final de la seva vida, acostant-se a la costa per a morir. És un joc que es va iniciar a Rússia, i sembla haver-se estès arreu, per Xile, Anglaterra i ara ha arribat al nostre país. Però, la relació entre aquest joc i els suïcidis que es donen no està demostrada. No obstant això, des de l’Institut Myrios, lluny d’alarmar, volem aprofitar per reflexionar sobre un seguit d’aspectes sobre l’adolescència que ens permetin una major comprensió d’aquesta etapa de la vida i sobre la importància de cuidar la relació entre pares i fills adolescents:

• Cal que parem atenció als nostres adolescents. Els pares hem de poder compartir un temps constant i de qualitat amb ells que ens permeti conèixer les seves preocupacions, interessos, motivacions, estat anímic, etc.
• L’adolescència és una etapa caracteritzada per la construcció de la identitat individual i per això, la pertinença al grup també hi juga un paper clau. Té més importància la veu d’un amic i es posa més en dubte la opinió dels pares o de l’adult en general. No hem de defallir en els nostres esforços per a valorar-los i animar-los a ser tal i com són.
• En aquestes edats el cervell encara és immadur i es guia més per impulsos que per reflexions. Per això com a adults, hem d’ajudar-los a passar per un filtre els impulsos emocionals que tenen.
• Altres circumstàncies com el bullying, l’excés de timidesa, una baixa autoestima, dificultats d’aprenentatge, sentir-se diferent, ... poden contribuir negativament a la construcció d’una seguretat personal. Per això pares i adults hem d’estar al corrent de la situació de cada noi i recolzar-los, i ajudar-los incondicionalment, tot animant-los a cercar solucions, a potenciar l’autoestima, a fer front als reptes i a valorar i defensar la seva individualitat amb coherència, responsabilitat i assertivitat.
• És important conèixer l’ús que en fan de les xarxes socials i d’internet i estar atent als canvis de comportaments, per poder preveure futurs problemes. Cal promoure en l’adolescent les relacions socials, evitar l’aïllament i vigilar les faltes de respecte viscudes o comeses entre iguals.

 

En definitiva, cal exercir de pares, d’educadors, de guies per acompanyar-los en aquesta difícil etapa. Això neix de l’interès i l’estimació pels fills i cal destinar temps que no comença quan el fill compleix els 13 anys, sinó que ja s’ha de donar en etapes anteriors.

 

Des de l’Institut Myrios disposem d’un equip de professionals altament qualificat que us pot orientar en aquestes qüestions i orientar també al noi/noia en aquesta etapa de la vida tan complexa com és l’adolescència. Estarem a la vostra disposició al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a info@institutmyrios.com.

 

Dra. Laia Garcia