Recentment he tingut el privilegi de participar amb a moderadora en la taula rodona "Ser adolescent avui", organitzada per la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramon Llull), en el marc del cicle de conferències sobre adolescència que Blanquerna organitza durant el present curs acadèmic. La taula pretenia aportar un enfocament integral sobre els adolescents d'avui, tan des de l'àmbit social i familiar, educatiu, com de la salut. La participació implicada de professionals dels diferents àmbits, el Sr. Jaume Funes, el Dr. Pau López i el Dr. Eduard Serrano, van afavorir que això es produís.

Moderar el debat entre ells i també amb el públic assistent, sobre aquest tema que mai s'esgota, m'ha portat a diferents reflexions que m'agradaria compartir amb vosaltres.

Els adolescents són un repte permanent i és saludable que sigui així. Ells són el reflex de la societat i estan en un moment de crisi existencial que els adults hem de poder acompanyar des de la comprensió, des de l'estar allà incondicional. Les crisi sempre son una oportunitat per l'evolució personal.

Per tal de poder fer front a aquesta crisi hem de poder oferir als nostres adolescents un entorn protector i saludable en el que créixer segurs, però alhora els hem de cridar a afrontar reptes, a anar-se convertint, poc a poc, en persones autònomes. En aquest sentit, és important relacionar-s'hi des de la distancia òptima: suficientment propers i afectuosos, alhora que deixant prou espai per a que puguin experimentar els límits i dimensions de la identitat que estan construint.

Tot i l’oferiment d’aquest entorn segur i protector, es constata que les consultes en salut mental per adolescents s’han incrementat en un 28% en els darrers 5 anys. És que patologitzem processos normals? És que per les dificultats de conciliació família-feina els pares ja no tenim espais per a conversar amb els fills? O és que pares i professionals estan més i millor informats i formats i per això poden detectar quan cal demanar suport?. A la taula hi va haver controvèrsia sobre aquest punt, opinions divergents. La meva l’expresso molt clarament: no hem de patologitzar, ni etiquetar, i els pares fem mans i mànigues per a poder trobar un temps de qualitat amb els fills que les mesures polítiques no ens faciliten prou, però alhora no hem de tenir complexes en demanar assessorament quan és necessari. Hi ha adolescents i famílies que sí ho necessiten i quan les famílies adolescents arriben a situacions frustrants i s’encallen, han de poder trobar-se amb professionals especialitzats que els ajudin a sortir enfortits de la crisi.

Hem de poder seguir treballant per a que els adolescents d’avui siguin el que vulguin ser però sobretot perquè tenen molts reptes a afrontar i han de poder-ho fer amb tot el suport que mereixen i necessiten. Estan en un moment de recerca de sentit i aquesta es pot fer de moltes maneres, millor acompanyats, des de la distància òptima, per a que balenes com la que hem conegut aquesta setmana, la balena blava, passin ben lluny del nostre mar...

 

Dra. Meritxell Pacheco

En propers posts us parlarem del fenomen de la Balena blava, un esdeveniment a vigilar per a que no el pateixin els nostres fills. Adolescents i pares cal que n'estiguin al corrent per a no caure-hi. Davant qualsevol orientació o consulta, a l'Institut Myrios podeu comptar amb professionals altament qualificats per a assessorar-vos. Estarem a la vostra disposició al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a info@institutmyrios.com.

No és cap novetat que cada dia s’endarrereix més l’edat d’inici de la maternitat/paternitat al nostre país, ni tampoc que, sovint per aquest motiu, cada vegada són més les parelles que es troben amb dificultats per a concebre i tenir fills. Paral·lelament, la ciència ha avançat molt els darrers anys i cada vegada ofereix més possibilitats de tractaments per ajudar a les parelles i a les persones individuals (monoparentalitat), a fer realitat el seu desig de ser pares quan ho volen.

Però com viuen les parelles aquest procés?

La infertilitat és una clara font d’estrès que té un fort impacte en la persona i pot afectar també a la relació de parella. Quan una parella viu aquest procés, no només passa per la infertilitat sinó que sol anar acompanyada d’un procés de diagnòstic, de moltes decisions, possiblement també de tractaments de reproducció assistida, etc. amb totes les inquietuds i ventall d’emocions que cadascuna d’aquestes fases genera individualment i a la parella.

Generalment, quan el procés de recerca no dóna el resultat esperat, ja s’inicia un malestar, però sovint s’hi suma també el diagnòstic que pot acabar produint una crisi. Els tractaments en canvi, d’entrada solen generar esperances, en funció de cada parella, però la vivència durant aquests tractaments anirà canviant. Al llarg del procés solen aparèixer diverses emocions que van des de l’esperança i l’alegria quan es reben bones notícies, a l’angoixa, la por, la frustració, la impaciència i la incertesa davant altres fases del procés com la presa de decisions o l’espera de resultats.

Malgrat cada parella és diferent i pot reaccionar també de diverses maneres davant d’un procés com aquest, cal tenir en compte que la situació genera estrès i molta pressió. Generalment, a banda de les emocions que internament visqui cadascú, també s’han de realitzar un gran nombre de visites mèdiques, a vegades s’han de sotmetre a medicació, a relacions sexuals programades, etc. i tot plegat afecta a la comunicació entre la parella, a la seva vida sexual, entre d’altres esferes, i pot suposar una prova de foc per a l’estabilitat de la mateixa.

En els darrers anys s’ha demostrat, que resulta de gran importància un acompanyament psicològic al llarg d’aquest procés, ja que permet millorar l’equilibri emocional de la persona i també de la parella i a més, sovint té repercussió en els resultats dels tractaments. Aquest acompanyament permet gestionar les emocions que individualment i/o com a parella van apareixent al llarg del procés, prevenint les respostes d’estrès i les crisis de parella.

Com es realitza l’acompanyament psicològic en els casos d’infertilitat?

Més concretament, en aquests casos la psicologia pot ajudar a dotar d’estratègies i apoderar a la persona per afrontar el procés de la forma més adequada possible:

• Permet reduir els nivells de malestar i estrès.
• Ajuda a relaxar el cos i sobretot la zona que té a veure amb la concepció i gestació per tal que sigui més sensible i receptiva als tractaments.
• Atén i acompanya el procés de dol que genera el diagnòstic i els resultats negatius.
• Permet prendre consciència de les emocions que apareixen en cadascú i proporciona recursos per a gestionar-les.
• Treballa l’empatia entre els membres de la parella i promou la comunicació entre ells per enfortir-ne els vincles.
• Ofereix acompanyament i suport en la presa de decisions.

Sandra Ger (Especialista en processos d’infertilitat i parella)

 

A l’Institut Myrios oferim atenció especialitzada en aquestes situacions, realitzant un acompanyament a les persones i a les parelles que es trobin en aquestes circumstàncies. Estarem a la vostra disposició al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a info@institutmyrios.com.

Sovint sentim a parlar de l’ansietat i ho atribuïm a nervis, a malestar, a estrès… Però què és exactament? En realitat l’ansietat és una resposta natural del nostre organisme davant situacions de perill. Aquesta reacció es composa d’un augment sobtat del batec cardíac, acompanyat d’un increment del ritme de la respiració. La musculatura de les extremitats rep llavors l’aportació de sang i oxigen necessari per a la seva tensió, la qual cosa permet preparar-se per a la defensa o la fugida d’aquell perill.

Però què passa quan aquesta reacció es produeix sense que hi hagi la presència d’un perill real? En aquest cas ens referirem a un trastorn d’ansietat. S’estima que al voltant del 20% de la població mundial pateix un trastorn ansiós i generalment sense ser-ne conscients.

L’augment de la respiració que suposa un atac d’ansietat comporta una hiperventilació de l’organisme, la qual cosa genera entre altres símptomes: mareig, malestar, inestabilitat, tremolor, suor freda, etc. Però els símptomes físics de l’ansietat poden arribar a tenir múltiples formes: opressió al pit, taquicàrdia, palpitacions, falta d’aire, parestèsies, molèsties a l’estómac, nàusees, vòmits, tremolor de les mans, tensió i rigidesa muscular, cansament, …

Els símptomes psicològics que acompanyen l’ansietat són: inquietud, sensació d'amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, despersonalització, por a perdre el control, recels, sospites, incertesa, etc.

L’ansietat ens porta finalment a un patiment i per tant a un intent d’evitar la situació que ens genera la inquietud. Per poder resoldre l’ansietat és important prendre consciència de quin és l’element o la situació que la dispara, quines experiències passades (recents o més llunyanes en el temps) hi ha associades a aquesta situació, quines idees o pensaments apareixen de forma automàtica al nostre cap i quines emocions ens generen aquestes. Treballar en aquests aspectes de forma precoç és la millor manera per a resoldre l’ansietat i per a disminuir la seva intensitat i freqüència. Les tècniques cognitiu-conductuals i de relaxació o mindfulness contribueixen molt positivament a la seva millora. En casos greus, el tractament farmacològic és necessari doncs permet el treball psicològic de fons, que és el que generarà les estratègies necessàries per a la bona resolució del trastorn i la prevenció de possibles recaigudes.

 

En posteriors posts us seguirem informant d’aspectes més específics per apropar-vos al coneixement d’aquest trastorn que afecta a una part important de la nostra població (inclosa els infants), i que tot i la seva gravetat, es pot tractar i resoldre!

Laia Garcia

Des de l’Institut Myrios disposem d’un equip de professionals altament qualificat disposat a atendre-us, realitzant una valoració i si cal un tractament per revertir la situació. Estarem a la vostra disposició al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a info@institutmyrios.com.

 

 

Conciliar el son i sentir quan ens despertem que ha estat un son reparador no és tasca fàcil, ni per a petits ni per a grans. Certament és un tema que dóna molt per parlar, i ho farem en propers posts, però avui ens centrarem en alguns consells o pautes bàsiques que us puguin ajudar a conciliar el son i a millorar-ne la qualitat. A qualsevol edat dormir cada dia és essencial per a poder mantenir l’equilibri i el benestar físic i mental. Ara bé, la durada del son variarà en funció de diferents aspectes com són l'edat, l'estat de salut, l'estat emocional, etc. En qualsevol cas però, el temps ideal de son serà aquell que ens permeti dur a terme les nostres activitats diàries amb normalitat.

En general s’estima que una persona adulta hauria de dormir diàriament entre 7 i 8 hores, però què passa si no aconseguim dormir-les? I si ens costa massa conciliar el son o si ens despertem varies vegades al llarg de la nit? Si ens despertem amb la sensació de no haver descansat o de no haver tingut un son reparador podem sentir que l’endemà no tenim l’energia necessària i si això es repeteix més d’una nit, pot convertir-se en un veritable maldecap per a qui ho pateix. Així doncs, és importantíssim cuidar el nostre son i per això us deixem 10 consells que us poden ajudar:

• Procura tenir una rutina en els teus horaris: entre setmana procura aixecar-te sempre a la mateixa hora, encara que no hagis dormit prou tota la nit, i intenta anar a dormir sempre a la mateixa hora. Els caps de setmana procura no variar excessivament aquesta rutina.
• Evita dormir durant el dia: Si es fa molt necessari fer una migdiada, aquesta no pot passar de 15-20 minuts.
• Prepara amb antelació el moment d’anar a dormir: les hores d’abans d’anar a dormir procura anar baixant l’activació i evita els estímuls forts, intentant realitzar activitats més relaxants (llegir, veure la TV, etc.). D’altra banda, evita els menjars pesants, les begudes estimulants i l’exercici físic molt intens poc abans d’anar a dormir.
• Cuida de l’entorn on dormiràs: és aconsellable que a l’habitació on dormiràs no hi hagi sorolls, regula la temperatura (ni massa fred, ni massa calor), ventila-la si hi has fumat o si l’olor no és agradable...
• Desconnecta el mòbil: un cop et posis a dormir evita el so i la llum del mòbil, doncs no et permeten desconnectar ni relaxar-te.
• Evita els rellotges: un cop et posis a dormir o si et despertes a mitjanit, no miris l’hora, veure-la contribueix a posar-se més nerviós i a sentir-se més frustrat. És aconsellable girar els rellotges o deixar-los lluny.
• No t’obsessionis amb el son: intentar forçar-te a dormir no t’ajudarà sinó al contrari. Intenta evitar els pensaments negatius al voltant del son, encara que algun dia no aconsegueixis dormir o dormis molt poc. Quan et posis al llit intenta visualitzar alguna imatge relaxant o alguna cosa que et faci sentir tranquil i relaxat, o bé deixa la ment en blanc...
• Si passats 15-20 minuts d’anar al llit amb la intenció de dormir, no aconsegueixes dormir-te aixeca’t, surt del llit i ves a alguna altra habitació o sala. En aquesta, procura fer alguna activitat avorrida (que ajudi a baixar l’activació) com llegir alguna revista o llibre que ja hagis llegit, i pensa que no pots adormir-te. Quan sentis son torna al llit, si no aconsegueixes dormir als 15 minuts repeteix l’acció, fes-ho tantes vegades com calgui.
• Si et despertes per la nit i no aconsegueixes tornar-te a dormir, passats 15-20 minuts pots realitzar l’acció del punt anterior.
• Durant el dia és aconsellable realitzar regularment exercici físic moderat.

 

Sandra Ger

 

Si malgrat seguir aquestes pautes els problemes de son persisteixen o bé si considereu que els problemes de son poden venir per altres factors, no dubteu en consultar-nos a info@institutmyrios.com o bé trucant al telèfon 93 418 26 87/671 361 061.

Definitivament sí. Un estudi publicat fa unes setmanes al diari Expansión http://www.expansion.com/sociedad/2017/02/25/58b15330268e3ef9388b4578.html conclou que les darreres dades de l’informe PISA sobre educació financera revelen que el 16,5% d’estudiants adolescents de 15 anys no arriben al nivell bàsic d’educació financera. Una de les causes d’aquesta escassa educació financera la podem atribuïr a la pèrdua del tradicional costum de l’assignació de la paga als fills. Segurament amb la sana intenció de no fer preocupar massa als fills sobre qüestions econòmiques actualment és més comú el costum de donar diners a demanda, per tal d’anar cobrint les necessitats o capricis que van sorgint. I d’aquesta manera s’està privant al fill de la oportunitat d’aprendre a administrar-se, de valorar l’esforç per tal d’aconseguir uns diners que li permetran, amb paciència, arribar a fer-se amb allò que tant desitjen i, amb això, d’anar-se introduint progressivament en el funcionament de la societat de consum de la que formem part.

A partir de quina edat és recomanable l’assignació de paga? En concepte de...? Com hauria de donar-se? Quina quantitat és aconsellable?

• A partir de 1r de primària, quan el nen a l’escola ja comença a sumar i a restar així com a conèixer el valor de monedes i bitllets. Aques és un bon moment, ja que serà una magnífica oportunitat per a que el nen comprengui de manera pràctica allò que li ensenyen a l’escola.
• La paga no es dóna “perquè si” només pel fet de ser fill. Ha d’anar vinculada a un esforç. El fill ha de tenir clar què és el que ha d’acomplir per a rebre la paga, i quins són els motius de retirada parcial (mai total). S’ha de ser cautelós a l’hora de fer retirades parcials de paga, no fer-ho mai a la lleugera ni al mínim entrebanc.
• La paga es dóna puntualment i el dia pactat. Es poden donar pagues extra, en moments concrets de l’any. És important que el diner es doni en efectiu, per a fer-lo més tangible i aprendre’n millor l’ús.
• Durant la infància i l’adolescència, la paga no s’assigna per a comprar elements necessaris, dels quals encara s’han de fer càrrec els pares, sinó que és per a desitjos o projectes personals.
• És molt interessant que els pares ajudin a organitzar l’estalvi. Poden parlar amb el fill dels objectius d’estalvi i planificar com arribar a la fita, així com preveure el temps necessari per a assolir-la. Els pares han de respectar el destí que els fills vulguin donar als seus diners.
• En termes generals, fins als 12- 13 anys la paga hauria de ser setmanal, doncs pels nens petits un mes és una eternitat i en aquest cas la paga perdria tot sentit educatiu o de reforç de conductes desitjades.
• Pel que fa a la quantitat, és millor pecar de poc que de massa. S’hauria de fer un càlcul aproximat tenint en compte les necessitats del nen, la capacitat adquisitiva de la família, així com els hàbits i costums de l’entorn en el que es desenvolupa en nen. És perfecte si dins del mateix grup d’amics pot haver-hi un acord de màxims i de mínims entre els pares.
• I sobretot, fermesa. Si acordem uns pactes els hem d’acomplir, sempre. Si els fills es queden sense diners perquè no s’han administrat prou bé.... fins la propera paga no n’hi hauran...

 

Meritxell Pacheco

 

Els éssers humans naixem immadurs. Durant els 2 primers anys de vida el nostre cervell doblarà la seva grandària. Això suposa que les nostres neurones establiran una sèrie de connexions que permetran la maduració cerebral necessària pel benestar i la supervivència. Fins al 6-7 anys s’esdevé l’etapa de la vida amb major plasticitat cerebral. Però això també vol dir que el cervell en aquesta etapa és molt susceptible, essent un període crític del desenvolupament.

Se sap, per estudis realitzats amb nens en diferents edats, que la manca d’estimulació dels bebès genera retards en el seu desenvolupament. Aquests poden comportar menor o major gravetat i una cronicitat en el temps, que pot comportar discapacitat.

És important assenyalar aquí que la base necessària per a una bona estimulació és la generació d’un vincle afectiu amb la figura primària (habitualment la mare), perquè s’ha demostrat que la manca d’un referent que calmi al bebè en situacions d’estrès, no permet disminuir l’elevació del cortisol que es produeix en l’infant, la qual cosa interfereix directament en l’aprenentatge (generació de xarxes neuronals). En aquest sentit, i si el lector està interessat en el tema, pot consultar les publicacions de la Dra. Sue Gerhardt, relatius als estudis d’aquest aspecte en nadons.

Però, què és l’estimulació primerenca?

L’estimulació primerenca és oferir l’oportunitat per al desenvolupament intel·lectual, físic i social de les capacitats i habilitats del bebè. Això implica apropar a l’infant al seu entorn, a partir de facilitadors que siguin suficientment atractius, pròxims i significatius per a ell. En aquest sentit l’estimulació està vinculada al desenvolupament global del nadó i això vol dir tenir en compte les diferents àrees com: la motricitat gruixuda, la motricitat fina, el llenguatge i l’àrea socio-emocional.

En quines condicions s’ha de realitzar?

✓ Respecta el temps de resposta del teu fill.

✓ Tria un moment tranquil per a jugar amb ell.

✓ Tria objectes agradables al tacte, a l'oïda, al paladar, i que siguin, segurs.

✓ Acompanya els jocs amb cançons, paraules o somriures. També dolçor i afecte.

✓ Ha de ser plaent per a ambdós.

✓ L’ambient ha de ser tranquil i segur.

✓ Premia o celebra els resultats del teu fill.

✓ No forcis la seva resposta si no vol fer les activitats.

✓ És bo que participis tu i la teva parella/cuidador.

✓ Realitza les activitats diàriament o 3 vegades a la setmana.

✓ Repeteix les sèries d'exercicis al menys 5 vegades.

✓ Estimula a l’infant quan estigui despert i tranquil.

✓ Deixa passar 30 minuts després d'alimentar-lo.

✓ Dissenya els propis instruments.

 

Laia Garcia

Si estàs interessat en conèixer diferents exercicis d’estimulació per a poder realitzar amb el teu bebè fins als 6 anys d’edat, o bé si tens dubtes referents al seu desenvolupament, no dubtis a consultar-nos al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a info@institutmyrios.com.

Sovint al carrer sentim com la gent comenta estar “depre” o dir-li a algú altre que ho està. Si bé sabem que la intenció és preguntar per l’estat d’ànim de la persona i/o ressaltar la tristesa d’aquesta, aquesta expressió tan socialment extesa no és en cap cas la més encertada. Doncs la depressió és una entitat diagnòstica que ve a indicar una patologia psiquiàtrica/psicològica. Tots ens podem sentir tristos o melancòlics de forma ocasional, però aquests sentiments acostumen a desaparèixer al cap d’uns dies. Des del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-V) o la Classificació Internacional de les Malalties (CIE-10), es defineix la depressió com un malestar subjectiu de tristesa intensa o de desesperació i/o una falta de motivació o capacitat per experimentar plaer, que està present la major part del dia, i que perdura, al menys, 2 setmanes. Aquest incapacita el funcionament diari de la persona i afecta també al seu entorn familiar. A més, cal que es presentin més símptomes com un augment o disminució de la gana, insomni o hipersòmnia, sensació de fatiga o pèrdua d’energia, pensaments de suïcidi, ... entre d’altres.

Aquesta malaltia és molt freqüent i pot aparèixer en qualsevol època de la vida (infància, adolescència, edat adulta i vellesa), i la seva causa és una combinació de factors genètics, bioquímics i psicològics.

Però, què podem fer per sortir d’un trastorn depressiu?

• El més important és consultar a un professional (metge de família, psiquiatra o psicòleg) per tal de verificar el diagnòstic i posar en marxa un tractament adequat com més aviat millor. El tractament pot ser psicològic o combinat (psiquiàtric + psicològic) i és altament efectiu.
• Realitzar exercici físic moderat.
• Reprendre activitats que ens feien gaudir.
• Marcar-nos objectius realistes.
• Dividir-nos les tasques grans en petites i procurar fer aquelles que puguem.
• Intentar no aïllar-nos, procurant passar estones amb altres persones. En aquest sentit, buscar persones de confiança que ens puguin fer de confidents ens pot ser d’utilitat.
• Evitar prendre decisions fins que no estiguem millor.
• Tenir clar que la millora és gradual i que, per tant, requereix de temps.

En posteriors posts us seguirem informant d’aspectes més específics per apropar-vos al coneixement d’aquest trastorn que afecta a una part important de la nostra població, i que tot i la seva gravetat, es pot tractar i resoldre!

 

Laia Garcia

 

Des de l’Institut Myrios disposem d’un equip de professionals altament qualificat disposat a atendre-us, realitzant una valoració i si cal un tractament per revertir la situació. Estarem a la vostra disposició al telèfon 93 418 26 87/671 361 061 o bé a info@institutmyrios.com.

El constant avenç de les tecnologies fa canviar contínuament la forma d’entendre les relacions i perquè no, també de les formes d’atendre en psicologia. Internet ens ofereix la possibilitat de fer més accessible l’assistència psicològica a tothom, doncs ens permet trencar moltes de les barreres existents fins ara.

 

Malgrat en la darrera dècada ha anat en augment el nombre de persones que s’acullen a aquest tipus de teràpia, encara és habitual d’entrada, que moltes persones es mostrin reticents i escèptiques davant aquesta recent modalitat. Abans de donar el pas és lògic preguntar-se si realitzar teràpia a través d’una videoconferència tindrà el mateix efecte que anar a la consulta del psicòleg o bé això li restarà eficàcia a la teràpia, si ens sentirem còmodes o satisfets o quines avantatges ens pot aportar. Tot seguit intentarem donar resposta a totes aquestes qüestions:

• És igual d’eficaç? Cada vegada són més les persones que per diferents motius opten per a aquest tipus de teràpia. D’altra banda, aquesta nova modalitat també ha estat avaluada en diferents estudis nacionals i internacionals on es demostra que els seus efectes són tan bons com els obtinguts en les teràpies presencials (Botella i cols., 2010; Wagner, Horn i Maercker, 2013). Els mateixos estudis revelen que la teràpia online resulta eficaç en problemes concrets com la depressió, trastorns alimentaris i problemes d’ansietat, entre d’altres.
• Les persones que opten per teràpia online se senten satisfetes? Diferents estudis mostren que els pacients que han estat atesos online es mostren igual de satisfets (O’Reilly i cols, 2007).
• Quines avantatges aporta la teràpia online? Aquesta modalitat presenta diferents avantatges:
  • Redueix el temps de desplaçament del pacient i per tant, n’abarateix el cost.
  • Permet la possibilitat d’atendre a persones que no rebrien tractament d’una altra manera, ja sigui per les característiques clíniques d’alguns trastorns com la fòbia social o l’agorafòbia o també per la dificultat de trobar un terapeuta acreditat en l’entorn habitual, perquè viuen en un lloc allunyat, etc.
  • És un recurs òptim per a persones que resideixen a l’estranger i volen ser atesos per algú que comparteixi la seva llengua i cultura d’origen.
  • Fa accessible la teràpia a persones amb mobilitat reduïda que no poden desplaçar-se a la consulta psicològica.
  • Permet accedir a una teràpia a persones que per horaris de feina o per viatges freqüents no poden seguir una teràpia amb la freqüència adequada.

 

Sandra Ger

 

Si us trobeu en alguna d’aquestes situacions i esteu interessats en realitzar una teràpia online no dubteu en preguntar-nos via telefònica (93 418 2687 / 671 361 061) o a través de la nostra adreça mail: info@institutmyrios.com.

En la poesia, en les cançons, en les històries i contes des de ben petits…, la fal·làcia de la mitja taronja hi és i ha fet molt de mal… Tota la vida intentant trobar-la…! En un món tan immens, tan plural i ple de gent, si ens posem lògics, costa creure que només existeixi una persona que sigui la única que encaixa perfectament amb mi. Però això només entristeix si pensem que hauria de ser així. Puc sentir l’amor immens, la connexió, l’anar a una, l’empatia, notar la co-deriva i que tot això em faci sentir ara mateix que sí, que aquella persona és amb la que té sentit compartir la meva vida. No necessito pensar si amb algú altre l’encaix seria perfecte, ni si en aquest cas ho és i ho serà per sempre. Afortunadament la vida no és geomètrica, i molt menys les relacions humanes. Som canviants i multifacètics i la gràcia està en saber combinar la meva multidimensionalitat amb la de l’altre i que en conjunt trobem la manera de construir allò que més ens ompli. El de la parella és un tema molt complex i que mai s’esgota, afecta a l’essència mateixa de la humanitat. Us remetem a futurs posts sobre la qüestió. De moment, amb aquest primer només pretenem plantejar uns mínims necessaris per a tenir una vida de parella satisfactòria. Aquí te’ls exposem:

• Valora a l’altre en sí mateix, no pretenguis canviar-lo, ha de seguir la seva pròpia natura. Evidentment, pots demanar que ajusti aspectes de la seva forma de fer al que tu necessites per a sentir que la relació funcioni. Però l’objectiu de aquesta demanda no ha de ser capriciós, ha de ser una recerca conjunta de la millor manera de viure feliços en la quotidianitat.
• Estigues tu també receptiu al que la teva parella necessiti, com i per què. Empatitza. Escolta a l’altre amb interès i assumint que t’ho demana pel bé de la vida en comú, no per egoisme o caprici. Parleu-ne.
• Cuida a la teva parella, que noti que l’estimes, fes-ho explícit amb actes i/o amb paraules, amb cançons o com vulguis, segons sigui el teu estil. Però que ho noti. No s’hi val allò de “ja sap que l’estimo”.
• Compartiu i gaudiu del temps en comú. Valors, interessos i hobbies en comú, són una magnífica base. Per aquest ordre: valors, interessos, hobbies.
• Que els hobbies compartits ho siguin de veritat, en actiu. Asseure’s davant de la tele, o de l’ordinador a mirar series no val com a hobbie compartit, encara que gaudim d’estar junts, de la proximitat de l’altre i això ens faci sentir a gust. Tampoc val estar al davant de la tele, cadascú amb la seva tablet….
• El sexe. Importantíssim. No sigueu dos amics que viuen junts. Amics també, però el sexe és tant important com l’amor. Quan més a llarg termini és la relació més important és cuidar la sexualitat, i ser conscients de que amb el pas del temps pot anar canviant el que cadascú necessita. És necessari parlar-ne sovint i anar-se “reinventant” periòdicament.
• Ull amb la família d’origen, amb les creences i dinàmiques que portem cadascú de la nostra família d’origen. A vegades poden no ser compatibles… Parleu-ne, arribeu a una visió conjunta sobre la parella i, si és el cas, sobre la família.
• Reserva’t temps per a tu, per a gaudir de la teva unicitat, de la teva vida pròpia (aficions, amics, feina…) independentment de la teva parella. Si et sents bé amb tu mateix i et cuides per tu mateix estaràs més preparat per a poder ser feliç amb els altres i també fer-los feliços.

Cadascun d’aquests punts mereix un post en sí mateix. No us els perdeu….!

Meritxell Pacheco

 

Si esteu interessats en realitzar alguna consulta relacionada amb la parella no dubteu en preguntar-nos via telefònica (93 418 2687 / 671 361 061) o a través de la nostra adreça mail: info@institutmyrios.com. Els nostres experts estaran disposats a atendre-us en un format de teràpia de parella o individual, segons convingui, per a orientar-vos.