Si bé en l’últim post del blog de l’Institut Myrios us donàvem pautes per a la gestió del temps, i així guanyar en eficiència a la feina i disposar de temps personal i d’oci, en aquesta ocasió ens dirigim tant als treballadors com als directors d’un equip de treball per a fer una reflexió sobre l’entorn laboral i proporcionar una guia basada en les variables que influeixen en l’eficiència del treballador.

En general, en el món laboral està reconegut que una bona salut (física i psicològica) del treballador influeix directament en el seu rendiment. Però, quins aspectes organitzacionals influeixen en la salut de les persones? Tenint en compte la definició que la OMS i la OIT (Organització Internacional del Treball) fan de la salut laboral com “l'activitat dirigida a protegir els treballadors davant els riscos físics i mentals que la seva ocupació pot comportar, mitjançant l'adaptació del treball a la persona i de cada persona al seu treball”, a continuació us detallem aquells aspectes que considerem més rellevants per a generar un clima o ambient de feina agradable:

1. Una direcció clara vers uns objectius realistes i coherents. Un grup de treball necessita establir metes generals i específiques ben delimitades, amb un timing determinat i abastable.
2. Claredat en la definició dels rols de l’equip de treball, entenent que cada membre és un element clau per al bon funcionament del grup, i per tant, cal valorar-los a tots i fer que se sentin reconeguts pel director/a i pels seus companys.
3. Tenir en compte totes les veus, escoltar-les i respectar-les, sabent que les decisions preses, en ocasions naixeran d’un dels membres de l’equip, de varis, de la direcció o també de la idea madurada per totes i cadascuna de les aportacions de les persones que conformen el grup de treball.
4. El director ha de vetllar pel respecte, la valoració i el reconeixement entre els membres del seu equip i esdevenir ell/a una guia de bones pràctiques: haurà de donar exemple i promoure actituds dins del grup que persegueixin aquests objectius. Per això és molt important tenir un tipus de comunicació màximament assertiva, de la que parlarem específicament en un futur post al nostre blog.
5. Promoure l’autonomia enlloc de la dependència del treballador, de manera que aquest se senti legitimat per a dur endavant les tasques de les que és responsable.
6. Donar flexibilitat a les persones per a que s’organitzin la seva feina i contemplar que poden caure malaltes o requerir de visites mèdiques en horari laboral. Partir d’una visió positiva de la persona promou actituds de comprensió i aquestes, al seu torn, faciliten l’engagement. Un treballador que se sent escoltat i entès en les circumstàncies personals és un treballador disposat a involucrar-se.
7. Promoure un entorn físicament agradable, dins de les possibilitats: llum solar, àrees de descans, begudes, etc. I complir amb les recomanacions ergonòmiques i de salut física que disposa la normativa de prevenció de riscos laborals.
8. Proporcionar formació en relaxació, autogestió emocional i/o mindfulness als treballadors per a promocionar actituds positives i serenes que repercuteixin favorablement en el seu rendiment.

Laia Garcia

 

Si esteu interessats en alguns dels tallers que organitzem per a treballadors i empreses sobre mindfulness i/o relaxació, eficiència i comunicació assertiva, consulteu la nostra web. També ens podeu preguntar específicament en la nostra adreça mail: info@institutmyrios.com

 

Quantes vegades, al final del dia t’has plantejat que aquest se t’ha fet curt, que no has aprofitat bé el temps o que no n’has tingut prou? Quantes vegades has tingut la sensació que no arribes a tot? Dedicar més hores a la feina no implica que disposem de més temps per la resta, sinó que el que s’ha d’aconseguir és ser més eficients. Per a això és bàsica una bona gestió del temps per a poder dedicar-nos a la feina, a la família, a nosaltres mateixos, etc. Per tal d’aconseguir-ho, cal que valoris i avaluïs la situació actual de la que parteixes. Una adequada gestió del temps requereix dels següents passos:

1. Assumeix i pren consciència que només disposes de 24h al dia i de 7 dies a la setmana. No ho visquis com una limitació, sinó com un regal, cada dia tens la possibilitat d’utilitzar les hores en el que tu decideixis fer.
2. Identifica quines són les teves “fuites” de temps. Les més habituals solen ser: la manca de planificació i de priorització, les interrupcions, no centrar-se, no delegar, no saber dir que no, el telèfon, reunions inacabables i poc necessàries i la dilació de les tasques.
3. Utilitza l’agenda per planificar, organitzar, prioritzar i recordar. No et refiïs únicament de la memòria, a vegades pot fallar. A més, utilitzar correctament l’agenda, ens allibera de l’estrès que suposa pensar contínuament en les tasques que hem de fer i que no podem oblidar. Però la gestió adequada del temps va molt més enllà, és una filosofia de vida i adoptant-la el temps és més flexible i arribes a més coses.
4. Planifica: és important planificar setmanalment, quinzenalment o fins i tot mensualment per tal de no deixar coses sense fer (quedar amb amics, dedicar més temps a la meva parella, realitzar els meus hobbies...).
5. Prioritza segons els teus objectius: no et deixis endur per allò aparentment urgent, ni reaccionis sistemàticament a les coses segons et van arribant, realitza-les segons la seva importància. Entenent allò important com allò que ens dóna un alt rendiment o que és essencial per als nostres objectius. Planteja’t: quines parts de la teva feina/vida són importants? Quines corren pressa i quines pots delegar? Una bona manera de saber si alguna cosa és important, és preguntar-nos què passaria si no ho fem (si no passa res, no és important). Un altre aspecte a preguntar-nos és què podem delegar per centrar-nos en allò important. Si no som eficients, correm el risc de que les urgències no ens deixin veure les prioritats, rendint així per sota de les nostres possibilitats.

 

I així doncs, quina nota et dones en gestió del temps?

Sandra Ger

 

Si necessites més informació o assessorament, pots contactar amb els professionals de l’Institut Myrios.

Fa unes setmanes et parlàvem del mindfulness, o consciència plena, com a experiència que ens porta a viure conscientment el present, a ser presents en l’ara, a obrir-nos a l’experiència a acceptar i deixar-nos fluir, a no jutjar, a cercar el propi benestar i estendre’l als demés, conscients de la connexió amb l’altre i amb tot. El mindfulness és beneficiós, tant per grans com per a petits i té múltiples beneficis en l’organisme i en la relació amb un mateix i els altres.  La investigació en mindfulness infantil i experts com Eline Snel o Felicia Huppert de la Cambridge University, demostren els beneficis d’aquesta pràctica també pels més petits, des dels 4 o 5 anys d’edat, ja que contribueix al desenvolupament general del menor:

• L’ajuda a regular les seves emocions.
• Incrementa la confiança en sí mateix.
• Augmenta l’autoconsciència i també la consciència en els altres i en la relació.
• Desenvolupa l’amabilitat i la compassió cap a un mateix i els altres, així com la conducta prosocial.
• Millora el rendiment acadèmic ja que el nen/a aprèn a concentrar-se millor i augmenta la seva creativitat.

Et proposem una senzilla activitat per a vivenciar conscientment i aprendre amb els més petits de la casa: l’Extraterrestre. Agafeu un aliment qualsevol (per exemple, una fruita) i intenteu conèixer aquesta “cosa” com quelcom que no havíeu vist mai. Sou extraterrestres que heu baixat a la terra disposats a descobrir-ho tot per primera vegada…, amb els ulls de a qui tot el sorprèn. Acosteu-vos a “la cosa” amb els 5 sentits, sense jutjar-la…, la oloro i em deixo omplir per la seva fragància, la toco de diferents maneres i experimento les sensacions que em porta…, la miro conscientment una bona estona, meravellat per la seva unicitat i per l’exclusivitat d’aquest moment. Escolto… Quins sorolls fa quan hi jugo? I, finalment, entra en joc el gust. Mentre la menjo prenc consciència també de tot el que ha calgut per a que aquesta fruita arribés finalment a mi, totes les persones i processos que han intervingut, la interconnexió, tot el que aporta al meu cos i al meu benestar...

 

Meritxell Pacheco

 

Des de l’Institut Myrios proposem tallers de mindfulness per a petits i grans i en família. Si hi esteu interessats no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres. Gaudiu de l'aquí i l'ara!

Moltes vegades rebem consultes de pares preocupats pels seus fills que ens fan afirmacions com aquestes: "El nostre fill juga a alinear els cotxes", "li agrada passar sempre pel mateix camí", "vol que li expliquem sempre el mateix conte", “li agrada jugar sol”, “no podem anar al supermercat amb ell perquè corre pels passadissos i ho llença tot...”, “no es desenganxa de nosaltres, és com si no sabés jugar sol”, "té por de la foscor", “li agrada mirar com gira la rentadora”, “quan el renyem es dóna cops al cap”, “no entén el no”, "a l'escola bressol ens han dit que no juga amb els altres nens..., estem preocupats".

Sovint les famílies observen el desenvolupament dels seus fills preocupats per si aquest segueix les fites evolutives pertinents o per si els seus comportaments són adequats.

El desenvolupament infantil (dels 0 als 6 anys) és un període exploratori de l'infant en el qual el ventall de possibilitats és molt ampli. Tots els nens, en algun moment del seu desenvolupament infantil, han jugat a alinear. Tots els nens, uns més que altres, han volgut escoltar el mateix conte una i una altra vegada, o mirar la rentadora, o passar pel mateix camí..., etc. Totes i cadascuna de les conductes descrites anteriorment són habituals i normals en aquestes edats. Ara bé, dutes a l’extrem poden resultar indicadors de risc. Sovint això genera confusió i dubtes en els pares. Quina és la línia que separa el desenvolupament normal d’un infant del desenvolupament atípic?

Cal contextualitzar les conductes en el moment evolutiu que es donen, en l’entorn i en el marc relacional; així com valorar-ne la seva durada, la intensitat i la freqüència. Per exemple, que un nen tendeixi a jugar sol en edats primerenques (de 0 a 3a) es considera propi del desenvolupament normal, mentre que en edats més avançades (de 4 a 6a) es considera un aspecte susceptible de ser valorat si es dóna en tots els contextos i de forma repetida. Així mateix, les rebequeries són habituals i es consideren part del desenvolupament normal de l’infant, però de la mateixa manera caldrà valorar-ne la freqüència i la intensitat. Cal observar també si les conductes es donen en pràcticament tots els àmbits de l’entorn de l’infant (a casa, a l’escola, a l’extraescolar...) o no; i si es donen de forma aïllada o formen part d’un conjunt de símptomes.

Si bé hem dit a l’inici que la variabilitat de comportaments en aquestes edats és molt àmplia, la remissió d’aquests també ho és. És sabut per a tothom que els infants estan en constant maduració i que fan molts canvis en molt poc temps. És per això que cal aprofitar les etapes precoces del desenvolupament per a promoure majors canvis.

Quan ens hem de preocupar? 

És important demanar l'ajuda d'un professional quan la preocupació vers l'infant limita les possibilitats de gaudi familiar, quan es genera una vivència negativa de la criança o quan es donen dinàmiques familiars entre els diferents membres de la família poc saludables.

Sovint les famílies ens demanen ajuda quan han esgotat tots els seus recursos. Se senten abatuts, poc capaços, esgotats i amb sentiments de culpa. El que no saben és que les estratègies les tenen ells, que són els qui millor coneixen el seu fill i la seva manera de funcionar com a família.

 

Què podem fer com a pares?

És important comprendre el vostre fill, ajudar-lo a posar llenguatge emocional a les seves reaccions conductuals i a contenir les seves inquietuds, angoixes i les pors. Els infants no tenen prou eines per a gestionar-les ni per a autoregular-se, i com a conseqüència tenen reaccions conductuals o emocionals que disgusten o molesten als pares. Els infants no actuen perquè sí, sovint expressen amb el comportament les seves frustracions. Serà important com a pares poder-los ajudar a desenvolupar la seva intel·ligència emocional, oferint comprensió, límits clars i empatia.

 

Núria Casanovas

 

A l'Institut Myrios estem a la vostra disposició per atendre els dubtes que

pogueu tenir com a pares i com a professionals.

És bo educar en la frustració? Normalment aquesta paraula espanta, genera rebuig, doncs ningú vol experimentar-la. Però malgrat vulguem evitar-la i també als nostres fills, la vida a més de moments agradables també ens genera desil·lusions. La frustració és una emoció més i forma part de l’aprenentatge, doncs per aprendre cal equivocar-se i els errors generen impotència, ràbia i tristesa.

Per educar en la frustració no cal generar situacions de forma artificial però és important no evita’ls-hi, ni posposar-les per a quan siguin més grans. En el dia a dia de forma natural es donen situacions de desil·lusió que ens donen l’oportunitat d’ensenyar a com gestionar-la. No és una tasca fàcil perquè també hi intervenen el caràcter del nen/a, la situació específica, l’estat anímic dels pares en aquell moment, el cansament d’uns i altres,… No obstant, educar als fills en la gestió d’aquesta emoció té múltiples beneficis:

• Fomenta la intel·ligència emocional, és a dir, promou l’habilitat del nen en el reconeixement i el maneig de les pròpies emocions i les dels altres.
• El dota d’eines que li permeten relacionar-se de forma òptima, adquirint les anomenades habilitats socials.
• Aprendrà a reaccionar de manera adaptativa a les situacions de frustració.
• Promou l’esforç per aconseguir l’èxit. Saber tolerar la frustració permet minimitzar els seus efectes i centrar-se en tornar-ho a intentar, comprenent que l’èxit no sempre s’aconsegueix a la primera.
• L’entrena en la capacitat de ser pacient.
• L’ajuda a enfocar-se en el pensament positiu, doncs tolerar la frustració vol dir poder generar idees positives que contrarestin aquesta sensació.
• Guanyarà en seguretat personal i augmentarà l’autoestima, doncs es veurà com una persona capaç d’afrontar les situacions passi el que passi.
• Flexibilitzarà el seu pensament, doncs la frustració ens obliga a ser dúctils i a generar alternatives a aquelles situacions que ens en generen.
• El capacitarà per adaptar-se als canvis.
• Fomentarà la seva creativitat.

I, com a pares i referents, com ho podem fer per educar en la gestió de la frustració?

1. Permet que el nen tingui autonomia, provi les coses i s’equivoqui. Pensa que hi ha diverses maneres de fer les coses i per tant no té perquè fer-les de la mateixa manera que tu ho faries.
2. Intervé en aquelles situacions en les que creguis que encara no està preparat per a fer-hi front tot sol. L’aprenentatge ha de ser progressiu i constant, i adaptat a la seva capacitat.
3. No compensis els seus errors. Deixa’l que ho torni a provar, estant al seu costat, mostrant confiança en ell.
4. Dóna-li temps per expressar la frustració (córrer, cridar, saltar, estripar papers,...) i després ensenya-li a relaxar-se respirant amb calma.
5. Mostra-li comprensió pel que sent i permet-li plorar o expressar-la, vigilant que no prengui mal o ocasioni mal a altres.
6. Parla amb ell i ajuda’l així a trobar alternatives a la situació, que el permetin adaptar-se.
7. Deixa que et demani ajuda i ofereix-li aquella que necessiti, ni més, ni menys.

I, sobretot recordeu que els adults som referents i que la millor manera d’aprendre és observant-ne un bon model.

Laia Garcia

 

Per a qualsevol consulta no dubteu en contactar-nos a www.institutmyrios.com. També us podeu apuntar als tallers per a pares que realitzem un cop al mes a l'Institut Myrios.

Darrerament és habitual sentir a parlar del mindfulness o l’atenció plena, doncs cada vegada ens arriben més notícies i estudis que demostren els beneficis de la seva pràctica. Però què és?

És una experiència, una pràctica mil·lenària inspirada en el budisme i aplicable per qualsevol persona (nens i adults). El mindfulness pot entendre’s com a consciència plena, és a dir, pretén que ens centrem en el present de forma activa. És una habilitat psicològica que s’aconsegueix amb l’entrenament de la ment i que afavoreix un canvi d’enfocament al contemplar la nostra vida mental. Consisteix en centrar-nos en l’aquí i l'ara i enfocar-nos en allò que se’ns va presentant.

La nostra tendència natural és a observar el món prenent-ne part, avaluant i jutjant, anticipant-nos als fets, hipotetitzant què passarà i com ens sentirem, etc. Amb l’atenció plena, l’objectiu és observar-nos i conèixer'ns sense jutjar-nos per poder arribar progressivament a una acceptació de nosaltres mateixos. Aquesta particular forma d’observar el món ajuda a regular les nostres emocions i pensaments, de manera que els beneficis demostrats són molts:

• Incideix en l’aprenentatge, doncs millora la memòria de treball i la concentració.
• Millora l’autoconeixement i la sensació de fluir.
• Reestableix l’equilibri emocional, les emocions positives.
• Ajuda a reduir les pors, l’ansietat i l’estrès.
• Millora el sistema immunitari.

Amb tants beneficis, el seu ús s’ha anat estenent a diversos àmbits: psicologia, educació, empreses, etc. I actualment, empreses com Google, Facebook, Ebay o Twitter, ja ofereixin programes de mindfulness als seus treballadors.

5 idees per aplicar el mindulness o atenció plena a la teva vida quotidiana:

Un cop hagis pres consciència de com mires el teu voltant, et serà més fàcil intentar canviar-ho. Podràs posar atenció plena en les teves activitats diàries, canviant allò que fas cada dia de forma rutinària o centrat en el futur més que no pas en gaudir del present (si t’observes t’adonaràs que sovint estàs planificant les accions d’aquesta tarda, de demà... ).

Al llarg del dia podem trobar diverses formes de posar-lo en pràctica:

1. Caminant: oblida’t de les presses, centra’t en el present i en les sensacions que sovint obviem (la sensació als peus al tocar el terra, l’escalfor del sol o l’impacte del vent a la teva cara...).
2. Menjant: intenta assaborir cada mossegada, posa atenció en l’aspecte, els gustos, olors i textures dels aliments. Deixa’t sorprendre poc a poc...
3. Al respirar: respirem sempre de forma automàtica i sovint ho fem de forma incompleta, sense aprofitar plenament els pulmons. Dedica’t uns minuts per respirar profundament sense pensar en res més: agafa aire lentament pel nas, sent com recorre el teu cos i treu-lo lentament...
4. A l’escoltar: dedica uns minuts cada dia a escoltar també de forma activa. Centra’t en els sons que provenen del teu voltant, sense jutjar, sense classificar si són agradables o desagradables... Regala’t uns minuts per escoltar una cançó, amb l’únic objectiu de gaudir-la.
5. Quan facis qualsevol activitat tens l’oportunitat d’estar més present. Quan estàs en contacte amb l’aigua (al rentar-te les dents o les mans, quan et dutxes o fins i tot quan rentes els plats) centrat en la sensació que et produeix el contacte amb l’aigua, quina sensació et produeix, etc.

En definitiva, qualsevol cosa que es faci, es pot fer millor amb atenció plena. El mindulness es pot incorporar a les activitats que ja realitzem. És una actitud per afrontar la vida que com més s’entreni més fàcil serà desenvolupar-la.

Sandra Ger

 

Si vols saber-ne més, estigues atent al nostre blog, doncs pròximament anirem afegint més informació al respecte. També pots consultar-nos o reservar la teva sessió de Mindfulness amb l’equip de l'Institut Myrios.

Diuen que el gener es un mes que es dibuixa cap a munt, que fa pujada. Els motius són només econòmics, la famosa “cuesta de enero”? O costa d’enfilar també per altres motius? No és estrany que al gener la nostra economia es vegi afectada per totes les despeses que hem anat assumint durant les festes nadalenques, tenint en compte, a més, que al gener acostuma a haver-hi una apujada general de preus. Hem d’aprofitar les rebaixes i anticipar un bon planning econòmic per l’inici d’any, sent realistes i comptant amb el que tenim, no amb el que suposem que tindrem o podria venir. Però el gener fa pujada també per altres motius: personals, familiars... Venim de dies de festa, de compartir, de sentir el caliu familiar... de notar amb més intensitat la màgia de les mirades dels nens davant l’expectativa de l’acompliment de les il·lusions. I de cop... la rutina de nou i sovint “enriquida” amb tot d’objectius, projectes i fites a assumir pel nou any!. Nous reptes, que poden engrescar, o no... Demanes massa al nou any? Et proposem 5 consells per començar el nou any: (més…)

Ding dong…, Comencem a sentir la campaneta del pare Noel, el nen Jesús es mou amb impaciència desitjós per veure el seu primer dia, els camells dels reis mags comencen la seva aventura… Tot són llums, colors, sentiments, família, amics, àpats d’aquells que es planifiquen amb llista, i tot... en dosi XXL!

El Nadal és època d’excessos, no ho neguem. Uns excessos que molts gaudeixen i altres no tant. Excés, sobretot, de tradició. Del que se suposa que “toca” en aquests dies, i a vegades pot venir de gust i altres no tant. Ens permetem oferir-te algunes idees per sobreviure a tot plegat:

• Sembla que són dies per tots menys per tu: les compres, la cuina, els àpats i reunions a casa d’uns i altres, dels propis i dels “polítics”, tot el que se suposa que hauries d’haver acabat a final d’any i no has enllestit... Prou! Relaxa’t, reserva’t com a mínim 15 minuts diaris per a fer allò que més t’agradi. I fes-ho a consciència. Regala-t’ho, ja que és època de regals.
• La família. Són dies en que trobem a faltar molt als que ja no hi són. Al nadal... tot es fa més gran, tot s’intensifica. Tenim les emocions a flor de pell i necessitem notar el caliu dels nostres, dels nostres de veritat. Ho hem après així. I, potser aquella persona que tant estimem ja no hi és, va morir. Estem tristos i se suposa que per Nadal hem d’estar contents, il·lusionats, pensant en regals i sorpreses... Podem permetre’ns estar tristos?. Sí, podem estar tristos si ho sentim així. Podem fins i tot recloure’ns totes les festes a plorar la pèrdua de la persona estimada. Però això darrer no ens faria pas sentir millor. Posar un límit a la tristor i al record ajuda a formar més part del present, a valorar i honorar també als qui sí tenim amb nosaltres. Si la pèrdua és molt intensa o molt recent podem dedicar una estona diària a pensar en la persona estimada; podem, per exemple escriure-li una carta, cada dia un breu fragment, com si hi parléssim, o estar una estona diària en aquell lloc que compartíem... Però acceptem també el caliu i el suport dels qui sí tenim a prop.
• Seguint amb la família, ens pot passar el contrari... Potser “ens sobra” algú dels qui sí hi són?. Sovint toca compartir àpats amb membres de la família amb els qui no compartiríem ni un cafè. En primer lloc, deixem de banda el “toca”. Si hi anem és perquè hem decidit fer-ho. Potser per complir amb el que la major part de la família espera, o potser perquè sí ens ve molt de gust compartir amb els altres comensals... O potser per fer feliç a algun membre de la família per qui la major il·lusió és veure la família unida per Nadal. El cas és que si tenim present que és una opció personal i el perquè, serà molt més fàcil relativitzar algunes presències negatives, prendre’ns-les fins i tot amb un punt d’humor (o cinisme?) i gaudir del que sí ens ha portat allà.
• La gestió de la dieta. Portem mesos intentant baixar els “beneficis” de l’estiu i ara... els torrons, els canelons, el cava... Si no et vols passar el Nadal en reclusió, assumeix que guanyaràs una mica de pes. Però que això no sigui una excusa. Podem menjar de tot si vigilem les quantitats i els moments. El període nadalenc són gairebé tres setmanes, o dos mesos si ens guiem per les lluminàries del carrer o els anuncis publicitaris, però els dies d’àpats assenyalats són això, dies, i es compten amb poc més d’una mà.

I ara sí.... l’equip de l'INSTITUT MYRIOS us desitja un Feliç Nadal, viscut i gaudit com cadascú prefereixi!

 

Meritxell Pacheco

S’apropen dates entranyables, dates per passar amb els qui més estimem, per compartir amb ells, per celebrar, per regalar i per ser regalat. Com ho fem per a no deixar-nos portar per la il·lusió i que el regalar, compartir, celebrar.... no s’acabin convertint en un mal son per la nostra butxaca?.

La clau és la planificació. No improvisem!. Fem llistes. Abans de sortir de casa pensem què volem comprar, que necessitem exactament pels àpats de les celebracions i quin regal és el que pensem que més agradaria a cadascú.

Pel que fa als nens, com els eduquem en el consumisme moderat si SSMM els Reis Mags de l’Orient porten uns regals que apareixen de forma màgica, uns regals que ningú no ha de comprar?. Doncs educant als nostres fills en la generositat, en la humilitat, en la consciència de que al món hi ha molts nens. Pels reis tots els nens són importants i mereixen regals. Als reis no els agraden els nens que no pensen també en els altres nens.

Com fem la carta per SSMM els Reis Mags de l’Orient?

És important que els fills escriguin la carta en presència nostra. Que els ajudem a discernir si allò que escriuran a la carta ho necessiten i/o si ho desitgen de veritat. L’escriptura de la carta als reis mags és una magnífica oportunitat per educar en la capacitat crítica.

Limitem l’exposició als anuncis de TV i als fulletons de les joguineries que poden portar als nostres fills a desitjar de manera capriciosa regals que després quedaran arraconats.

Incloem també en la carta als reis peticions que no siguin materials: moltes rialles per a tota la família, alegries per tothom, excursions divertides...

És important que els adults transmetem més importància a la tradició nadalenca en si mateixa, i no tant a l’aspecte material. La màgia del nadal, del compartir en família, el factor sorpresa...

I, molt important, si no volem que els nostres fills caiguin en un consumisme exagerat, hem de començar per donar-los exemple. Interioritzen molt més fàcilment les accions dels seus referents que no pas tots els discursos que els hi puguem transmetre verbalment. Tornem a l’essència... gaudim, alegrem-nos de compartir un nou Nadal.

Meritxell Pacheco