Demanar ajuda professional no sempre és fàcil, podem dir que és de valents, doncs prèviament un mateix ha hagut de reconèixer que no està bé.

No existeix una obligació ni una norma clara sobre quan és el moment d’anar a un psicòleg, és una decisió personal de cadascú, doncs cada persona és diferent i un mateix problema pot afectar de manera distinta a cada persona i fins i tot a la mateixa persona en funció del moment.

Generalment, el motiu principal que fa decidir-se a demanar ajuda és el fet de no sentir-se bé amb un mateix, ja sigui per motius físics o emocionals. Quan sentim que no tenim més recursos per a afrontar la situació, per resoldre determinats problemes o preocupacions (laborals, familiars o socials), i paral·lelament les emocions de la pròpia situació ens desborden.

Altres situacions on seria aconsellable visitar a un psicòleg serien:

• Quan sentim que les pors, les emocions de tristesa, la sensació de cansament o d’estrès, no responen a una situació puntual, sinó que es presenten a diari i ens limiten la nostra qualitat de vida.
• Quan experimentem sentiments depressius que ens estan dificultant sortir al carrer, trobar-li sentit a la vida, aixecar-nos cada dia o complir amb les nostres obligacions...
• Quan sentim una por que ens domina, una por irracional per exemple a que ens pugui passar alguna cosa. Aquesta tampoc permet gaudir del dia a dia doncs ens fa evitar coses com parlar en públic, anar a llocs tancats o oberts, anar sols, veure determinats animals, etc.
• Quan experimentem pensaments obsessius que de forma no desitjada interfereixen en les nostres tasques quotidianes: si no suportem que les coses no siguin com havíem previst, si és impensable deixar lloc a la improvisació o ens preocupa en excés que determinades coses estiguin netes (les mans, la roba, etc.) i/o sentim por a contagiar-nos d’alguna malaltia i somatitzem quan sentim a parlar d’alguna, si hiperfreqüentem la consulta del metge o tenim conductes repetitives i poc comuns (comprovacions, etc.).
• Addiccions en general (a substàncies, al joc, a internet, etc.).
• Trastorns psicosomàtics, és a dir, molèsties físiques sense causa orgànica com problemes gàstrics i intestinals, migranyes, dolors en diferents parts del cos, pressió al pit, augment de la freqüència cardíaca, hiperventilació o respiració molt superficial i accelerada, sudoració, etc.
• Trastorns de la conducta alimentària.
• Processos de dol per pèrdua d’un familiar o d’una persona molt propera, per ruptura de parella o infidelitat, per canvi de país, etc.

Però la cosa no acaba aquí, existeixen moltes altres raons per les quals pot ser aconsellable demanar ajuda: si sentim que ens costa gestionar les nostres emocions (excés d’irritabilitat o de ganes de plorar), si tenim dificultats per dormir, per concentrar-nos o bé ens falla la memòria, si ens costa expressar sentiments, si no sabem dir que no i posar límits als altres, si ens queden coses del nostre passat per resoldre, si tenim problemes de parella, etc.

En definitiva, quan vivim una situació personal o familiar que ens genera malestar i no trobem la forma de sortir-nos-en.

 Sandra Ger

L’ictus és un accident vascular cerebral que es produeix per una disminució o obstrucció del flux sanguini en alguna zona del cervell. Així, sense l’aportació necessària de sang, i per tant, d’oxigen que necessiten les neurones (o cèl·lules del cervell), aquestes es moren. Es produeix de forma sobtada i els símptomes més freqüents són els següents:

–       Dolor o debilitat en un dels braços (en una banda del cos).

–       Dolor o debilitat en una de les dues cames (en una banda del cos).

–       Dificultat de la parla.

–       Inclinació cap avall de la comissura del llavi.

–       Pèrdua de la visió en la zona externa del camp visual.

Si ens trobem amb alguna persona que pateix un ictus hi ha 3 accions que cal demanar-li per a verificar-ho:

1. Somriure.
2. Aixecar els dos braços.
3. Parlar.

En cas positiu cal avisar ràpidament als serveis d’urgència, doncs cada minut compta per a salvar-li la vida o evitar que les afectacions puguin ser permanents. Aquestes poden ser alteracions importants del moviment, de la parla, de la visió, afectacions de la sensibilitat i alteracions en la memòria, que poden generar discapacitat.

L’ictus és la primera causa de discapacitat, es dóna amb més freqüència en dones que en homes, essent la primera causa de mort en elles. I, en la població infantil és una de les 10 causes més freqüents de mortalitat.

Hi ha alguns consells per a prevenir l’aparició d’un ictus, que us recomanem que incorporeu a la vostra vida quotidiana:

–       Manteniu una alimentació saludable.

–       Realitzeu exercici físic moderat de forma habitual.

–       Controleu el colesterol.

–       Vigileu la vostra pressió sanguínia.

–       Eviteu el consum d’alcohol i de tabac.

Aquesta informació pot canviar la vostra vida i la dels vostres.

Laia Garcia

Durant la matinada del proper dissabte 29 d’octubre al diumenge 30 es produirà l’habitual canvi horari de tardor, amb l’objectiu d’aprofitar al màxim les hores de llum solar i per tant d’estalviar energia. A les 3 A. M. endarrerirem el rellotge 60 minuts. Tindrem una nit més llarga per descansar o per gaudir-la de festa. Però, fins a quin punt afecta aquest canvi als nostres bioritmes? Cal prendre alguna mesura preventiva contra els seus possibles efectes?