És bo educar en la frustració? Normalment aquesta paraula espanta, genera rebuig, doncs ningú vol experimentar-la. Però malgrat vulguem evitar-la i també als nostres fills, la vida a més de moments agradables també ens genera desil·lusions. La frustració és una emoció més i forma part de l’aprenentatge, doncs per aprendre cal equivocar-se i els errors generen impotència, ràbia i tristesa.
Per educar en la frustració no cal generar situacions de forma artificial però és important no evita’ls-hi, ni posposar-les per a quan siguin més grans. En el dia a dia de forma natural es donen situacions de desil·lusió que ens donen l’oportunitat d’ensenyar a com gestionar-la. No és una tasca fàcil perquè també hi intervenen el caràcter del nen/a, la situació específica, l’estat anímic dels pares en aquell moment, el cansament d’uns i altres,… No obstant, educar als fills en la gestió d’aquesta emoció té múltiples beneficis:
- Fomenta la intel·ligència emocional, és a dir, promou l’habilitat del nen en el reconeixement i el maneig de les pròpies emocions i les dels altres.
- El dota d’eines que li permeten relacionar-se de forma òptima, adquirint les anomenades habilitats socials.
- Aprendrà a reaccionar de manera adaptativa a les situacions de frustració.
- Promou l’esforç per aconseguir l’èxit. Saber tolerar la frustració permet minimitzar els seus efectes i centrar-se en tornar-ho a intentar, comprenent que l’èxit no sempre s’aconsegueix a la primera.
- L’entrena en la capacitat de ser pacient.
- L’ajuda a enfocar-se en el pensament positiu, doncs tolerar la frustració vol dir poder generar idees positives que contrarestin aquesta sensació.
- Guanyarà en seguretat personal i augmentarà l’autoestima, doncs es veurà com una persona capaç d’afrontar les situacions passi el que passi.
- Flexibilitzarà el seu pensament, doncs la frustració ens obliga a ser dúctils i a generar alternatives a aquelles situacions que ens en generen.
- El capacitarà per adaptar-se als canvis.
- Fomentarà la seva creativitat.
I, com a pares i referents, com ho podem fer per educar en la gestió de la frustració?
- Permet que el nen tingui autonomia, provi les coses i s’equivoqui. Pensa que hi ha diverses maneres de fer les coses i per tant no té perquè fer-les de la mateixa manera que tu ho faries.
- Intervé en aquelles situacions en les que creguis que encara no està preparat per a fer-hi front tot sol. L’aprenentatge ha de ser progressiu i constant, i adaptat a la seva capacitat.
- No compensis els seus errors. Deixa’l que ho torni a provar, estant al seu costat, mostrant confiança en ell.
- Dóna-li temps per expressar la frustració (córrer, cridar, saltar, estripar papers,...) i després ensenya-li a relaxar-se respirant amb calma.
- Mostra-li comprensió pel que sent i permet-li plorar o expressar-la, vigilant que no prengui mal o ocasioni mal a altres.
- Parla amb ell i ajuda’l així a trobar alternatives a la situació, que el permetin adaptar-se.
- Deixa que et demani ajuda i ofereix-li aquella que necessiti, ni més, ni menys.
I, sobretot recordeu que els adults som referents i que la millor manera d’aprendre és observant-ne un bon model.
Laia Garcia
Per a qualsevol consulta no dubteu en contactar-nos a www.institutmyrios.com. També us podeu apuntar als tallers per a pares que realitzem un cop al mes a l'Institut Myrios.
