Definitivament sí. Un estudi publicat fa unes setmanes al diari Expansión http://www.expansion.com/sociedad/2017/02/25/58b15330268e3ef9388b4578.html conclou que les darreres dades de l’informe PISA sobre educació financera revelen que el 16,5% d’estudiants adolescents de 15 anys no arriben al nivell bàsic d’educació financera. Una de les causes d’aquesta escassa educació financera la podem atribuïr a la pèrdua del tradicional costum de l’assignació de la paga als fills. Segurament amb la sana intenció de no fer preocupar massa als fills sobre qüestions econòmiques actualment és més comú el costum de donar diners a demanda, per tal d’anar cobrint les necessitats o capricis que van sorgint. I d’aquesta manera s’està privant al fill de la oportunitat d’aprendre a administrar-se, de valorar l’esforç per tal d’aconseguir uns diners que li permetran, amb paciència, arribar a fer-se amb allò que tant desitjen i, amb això, d’anar-se introduint progressivament en el funcionament de la societat de consum de la que formem part.
A partir de quina edat és recomanable l’assignació de paga? En concepte de...? Com hauria de donar-se? Quina quantitat és aconsellable?
- A partir de 1r de primària, quan el nen a l’escola ja comença a sumar i a restar així com a conèixer el valor de monedes i bitllets. Aques és un bon moment, ja que serà una magnífica oportunitat per a que el nen comprengui de manera pràctica allò que li ensenyen a l’escola.
- La paga no es dóna “perquè si” només pel fet de ser fill. Ha d’anar vinculada a un esforç. El fill ha de tenir clar què és el que ha d’acomplir per a rebre la paga, i quins són els motius de retirada parcial (mai total). S’ha de ser cautelós a l’hora de fer retirades parcials de paga, no fer-ho mai a la lleugera ni al mínim entrebanc.
- La paga es dóna puntualment i el dia pactat. Es poden donar pagues extra, en moments concrets de l’any. És important que el diner es doni en efectiu, per a fer-lo més tangible i aprendre’n millor l’ús.
- Durant la infància i l’adolescència, la paga no s’assigna per a comprar elements necessaris, dels quals encara s’han de fer càrrec els pares, sinó que és per a desitjos o projectes personals.
- És molt interessant que els pares ajudin a organitzar l’estalvi. Poden parlar amb el fill dels objectius d’estalvi i planificar com arribar a la fita, així com preveure el temps necessari per a assolir-la. Els pares han de respectar el destí que els fills vulguin donar als seus diners.
- En termes generals, fins als 12- 13 anys la paga hauria de ser setmanal, doncs pels nens petits un mes és una eternitat i en aquest cas la paga perdria tot sentit educatiu o de reforç de conductes desitjades.
- Pel que fa a la quantitat, és millor pecar de poc que de massa. S’hauria de fer un càlcul aproximat tenint en compte les necessitats del nen, la capacitat adquisitiva de la família, així com els hàbits i costums de l’entorn en el que es desenvolupa en nen. És perfecte si dins del mateix grup d’amics pot haver-hi un acord de màxims i de mínims entre els pares.
- I sobretot, fermesa. Si acordem uns pactes els hem d’acomplir, sempre. Si els fills es queden sense diners perquè no s’han administrat prou bé.... fins la propera paga no n’hi hauran...
Meritxell Pacheco
