Realitat virtual en la salut mental. Això és possible?
La Realitat Virtual (RV) és el terme emprat per a referir-se a l’ús d’entorns visuals generats en una pantalla mitjançant dispositius electrònics (incloses les ulleres espectroscòpiques que generen imatges en 3 dimensions), amb la finalitat de promoure experiències que siguin el màxim de properes a la realitat. Principalment s’utilitzen estímuls visuals, tot i que acostumen a acompanyar-se d’auditius i/o tàctils, per tal d’augmentar la vivència de l’experiència. La RV pretén generar la sensació de que allò representat a través de l’ordinador és quelcom real, i fins i tot, amb la possibilitat d’interaccionar-hi. Des que Jaron Lanier va inventar el terme Realitat Virtual al 1989, ha passat molt de temps. L’evolució de les noves tecnologies ha promogut, no només la millora dels dispositius, sinó també l’ampliació de l’ús en diferents àmbits i la millora de la seva utilitat.
La psicologia és una de les ciències que s’ha interessat per aquesta nova tecnologia i concretament pel seu ús en benefici de la salut mental. Però, quin pot ser aquest ús? La seva utilitat s’ha demostrat en diversos estudis1, sobretot en aquells que es dediquen a la clínica dels trastorns per ansietat, concretament al treball en les fòbies. Quan algú pateix una fòbia experimenta una por irracional i excessiva a un objecte, animal o situació específica. Davant l’ansietat intensa que genera l’objecte, animal o situació fòbica, la persona té la necessitat d’evitar-la. Totes dues coses poden interferir en la vida de la persona de manera significativa i això vol dir, causar-li dificultats rellevants en la vida quotidiana. La psicologia ja disposa de teràpies que han demostrat la seva eficàcia en el tractament de les fòbies, com ara la Conductual o la Cognitiu-Conductual. Tècniques com la Desensibilitazació sistemàtica (Wolpe, 1958, 1966, 1969) desenvolupada a la dècada dels 50 i afavorida per la Relaxació Progressiva de Jacobson (1954), o bé la Prevenció d’Exposició i Resposta (Meyer, 1966), en són alguns exemples. Aquestes tècniques persegueixen l’objectiu de disminuir l’ansietat que genera l’objecte, animal o situació temuda i deixar d’evitar-lo a partir del treball en els pensaments, en les reaccions del cos i promovent la relaxació, per acabar fent front a la situació. I la manera de fer-ho passa per exposar-se gradualment a allò que genera por. És aquí on la RV ha esdevingut una eina molt útil doncs aporta un “plus” a aquests processos terapèutics perquè permet que la persona es pugui exposar per simulació, en un entorn controlat i guiat pel seu terapeuta, a la situació fòbica. A més, també permet que es pugui generar una immersió en situacions que en la vida real serien més difícils d’exercitar amb freqüència (ex: por a volar, a les aranyes, a una gran audiència, etc.). Amb les plataformes de RV és possible graduar la intensitat dels estímuls implicats en la situació, de tal manera que s’adapta a cada moment evolutiu de la teràpia en el que es trobi la persona. Fins i tot, es poden recollir les mesures de freqüència cardíaca i generar entorns visuals que afavoreixin la relaxació, per tal de millorar l’experiència de la tècnica emprada. Així, ja no cal sortir des d’un bon principi al carrer per exposar-se a la situació i és possible acompanyar més i millor (de forma encara més gradual i amb mesura de la seva resposta fisiològica) a la persona en el seu procés.
Dra. Laia Garcia
1 Cardos , R. A., David, O. A., & David, D. O. (2017). Virtual reality exposure therapy in flight anxiety: A quantitative meta-analysis. Computers in Human Behavior, 72, 371-380.
2 Wolpe, J. (1978). Psicoterapia por inhibición recíproca. Bilbao, España: Desclée de Brouwer (Original 1958).
3 Jacobson E. (1929). Progressive Relaxation. Chicago: University of Chicago Press; 1929.
4 Meyer, V. (1966). Modifications of
expectations in cases with obsessional rituals. Behaviour Research and
Therapy, 4, 273-280.
A l’Institut Myrios ja disposem d’aquesta eina i la utilitzem en el tractament de les fòbies o l’ansietat. Si hi esteu interessats o teniu algun dubte o consulta sobre el tema, ens podeu trucar al 93 153 45 26 o al 671361061, o bé al nostre mail: info@institutmyrios.com
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes analítiques
Este sitio web utiliza Google Analytics para recopilar información anónima como el número de visitantes del sitio y las páginas más visitadas.
El mantener esta cookie habilitada nos ayuda a mejorar el sitio web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!