Quan sentim als pares parlar de l’adolescència, sobretot si els seus fills es troben en aquesta etapa o s’hi aproximen, sovint ens trobem amb certa preocupació. Popularment s’associa a un període de canvis, de dificultats de relació i de grans dosis de paciència per part dels pares, però perquè?
Certament l’adolescència és una etapa marcada per molts canvis, els nostres fills en poc temps deixen de ser nens i nenes per passar a l’etapa adulta, però no necessàriament ha de comportar conflictes. Aquesta no és una transició senzilla, és un període molt important per a la construcció de la identitat i la personalitat de l’adolescent, i de com es dugui a terme en pot dependre el seu benestar emocional futur.
Aquest canvi d’etapa a l’adolescència comporta canvis físics i hormonals, canvis intel·lectuals, emocionals i fins i tot relacionals. Amb tots aquests canvis l’adolescent es troba amb les ganes i la necessitat de descobrir noves experiències, malgrat això també els pot generar cert dilema o malestar perquè suposa allunyar-se o deixar enrere moltes altres experiències que fins ara eren les que els proporcionaven seguretat. D’aquesta manera, una de les característiques més comuns en aquest etapa és la de mostrar múltiples contradiccions, doncs per exemple es troben sovint amb la necessitat de sentir-se grans i voler demostrar que ja són adults, però a la vegada segueixen sentint la necessitat d’una seguretat emocional com la que fins ara solien trobar en l’entorn familiar.
És una etapa per enfortir la seva autoestima, un dels canvis més importants que viuen és la necessitat de crear una identitat pròpia, una identitat que els permetrà trobar el seu lloc en el món i per tant sentir-se adaptats. Però davant de tots aquests canvis com se senten els pares? Aquests sovint senten cert desconcert, han d’anar païnt tants canvis en els seus fills i trobant la manera de sobreviure’ls i no perdre el vincle amb ells. A més, els canvis ja sabem que poden esdevenir oportunitats però també sabem que en ocasions poden suposar riscos i cap pare n’és aliè. Per això també sol ser una etapa temuda pels pares en què senten com la relació amb els seus fills canvia massa ràpid i sovint senten qüestionada la seva autoritat sobre els seus fills. Per això us deixem alguns consells per poder afrontar aquesta etapa:
- És important seguir sent interlocutors dels fills però tenint clar que ja no és un nen, sinó que té necessitats diferents.
- No ens podem oposar al procés adolescent, no es poden negar ni banalitzar aquests canvis.
- No hem de deixar de fer de pares: ens segueixen necessitant i encara calen límits, malgrat també se’ls ha d’ajudar a aprendre a negociar i sobretot, a entendre que tots els nostres actes tenen conseqüències.
- Ajudar-los a saber gestionar els errors: l’error forma part de tots els aprenentatges i pot ser la porta d’entrada a l’èxit.
- Ser empàtics i ajudar-los a ells a desenvolupar aquesta capacitat de posar-se en el lloc dels altres.
- Pensar i ser conscients de quins sentiments se’ns desperten com a pares davant aquests canvis en els nostres fills i com afecta això a la nostra actitud i per tant també, a la nostra relació amb els nostres fills.
Dra. Sandra Ger
Des de l’Institut Myrios estem a la vostra disposició per a oferir-vos orientació a pares i fills, així com suport i assessorament també a nivell familiar. No dubteu a posar-vos en contacte via correu electrònic info@institutmyrios.com o via telefònica al 93 418 26 87/671 361 061.
