Parlar de flors a les Rambles de Barcelona era abans un fet alegre. Històricament ha estat un espai de la nostra ciutat dedicat a les flors, i per això d’aquí també es va desprendre el nom popular de “la Rambla de les flors”. No obstant, des del 17 d’agost ha pres un nou significant relacionat amb la por, la mort, les pèrdues i la tristesa. Els atemptats terroristes, siguin del tipus que siguin, generen un trencament en l’estatus de seguretat dels éssers humans: el que fins llavors ens havia transmès normalitat i seguretat deixa de ser-ho. Això suposa una incertesa difícil de tolerar. Per això busquem respostes que ens permetin donar un sentit (un significat) a allò que ha succeït.
Si nosaltres com a adults necessitem d’aquest procés, és obvi pensar que els nens també ho necessiten. Per altra banda, també és cert que els nens no són adults, i per tant els hem de poder explicar les coses de manera que ells les puguin entendre. Així doncs, com ho fem? Aquí us donem unes quantes pautes orientatives:
- Els atacs perpetrats a Barcelona i Cambrils han suposat un acostament físic del terrorisme i això també ens dóna la oportunitat de parlar-ne amb ells posant-ne imatges reals que ells coneixen, com el carrer per on han passejat en algun moment.
- No enganyar o aïllar als nens de la informació com si fossin dins d’una bombolla perquè contràriament a la intenció que es busca amb aquesta estratègia, es pot generar més por i inseguretat. No és bo evitar el tema, i sí en canvi, procurar respondre les seves preguntes sense entrar en molts detalls, de forma directa i senzilla. A vegades inclòs hem de ser nosaltres, els adults, els que posem paraules a les seves inquietuds i ajudar-los a formular les preguntes.
- Cal atendre les seves emocions: por, tristesa, ràbia, etc. Acompanyar-los normalitzant aquestes emocions i compartint amb ells els nostres propis sentiments per a que vegin que és quelcom natural en aquestes situacions i que no se n’han d’amagar.
- Permetre que expressin les seves emocions tal i com els hi surti: plors, abraçades, enuig, ..., posant un cert límit si la manifestació pren una forma exagerada.
- Vigilar amb les imatges i els continguts sobre el tema al que accedeixen els nens en general, sobretot els més grans, que tenen accés a internet. Si bé es bo estar informats, no ho és el accedir a detalls o imatges massa explícits, podrien contribuir a la gestació d’un trauma.
- És important incorporar la idea de que aquests fets no són habituals, ans al contrari, i la idea de que qui genera aquest tipus d’atemptat és una minoria de la població. Aquest tema permet parlar amb nens més grans sobre el fanatisme religiós, i poder-los ajudar a relativitzar (per exemple, només una petita part dels musulmans recolzen el terrorisme islàmic).
- Transmetre la idea que en general la gent és bona. Si bé és cert que hi ha gent que busca imposar les seves idees a través de la violència.
- Si pregunten per si aquest fet es pot tornar a repetir, respondre la veritat, a la vegada que s’insisteix en els dos punts anteriors, que cerquen el donar tranquil·litat.
- Promoure, com s’ha fet en les manifestacions de Cambrils i Barcelona, la tornada a la rutina, perquè aquesta permet reprendre el fil de la normalitat i per tant de la seguretat i la tranquil·litat. Aquesta s’havia estroncat sobtadament amb l’acte terrorista. El missatge de “No tinc por” ha volgut i vol transmetre aquesta idea.
- Parlar de la dificultat per comprendre com a adult el perquè d’aquest tipus d’acte, sobretot amb els nens més grans, que són els que poden arribar a aquest tipus de raonament.
- Explicar que la nostra societat està organitzada també amb uns cossos de seguretat (policia local, guàrdia urbana, policia nacional, mossos d’esquadra, guàrdia civil) que vetllen pel benestar dels seus ciutadans i que arrel d’aquestes situacions reforcen la seva presència i milloren les seves actuacions.
Malgrat aquestes orientacions, també és bo estar atents a les reaccions dels nens posteriors a aquestes situacions i consultar amb l’especialista si s’observen alguns d’aquests indicis (quan abans eren inexistents) de manera rellevant i que es mantenen o augmenten amb el temps:
- Por, ansietat, inseguretat i dependència d’una altra persona per a realitzar les tasques quotidianes.
- Fer-se pipí al llit.
- Mostrar preocupació insistent per algunes imatges o records que puguin estar relacionades d’alguna manera amb els atacs.
- Tenir dificultats per a concentrar-se.
- Tenir símptomes físics com mal de panxa o mal de cap.
- Mostrar-se més irritable o fins i tot més desobedient.
Per últim us remetem a un programa especial informatiu per a nens que ha realitzat TV3 amb motiu dels atemptats terroristes i que porta per títol “Junts contra la por”, en el que s’atenen aquestes qüestions i que pot servir-vos de guia. Aquí us deixem el link: Programa especial Infok
Dra. Laia Garcia
Des de l’Institut Myrios estem a la vostra disposició per a oferir-vos suport i assessorament davant les inquietuds que pugueu tenir en relació amb les reaccions que aquests atemptats hagin pogut ocasionar en vosaltres o els vostres fills. A més, estem formats en EMDR, una teràpia específica que permet l'abordatge dels traumes.
No dubteu a posar-vos en contacte via correu electrònic a través de info@institutmyrios.com o via telefònica al 93 418 26 87/671 361 061.
